I què se n'ha fet dels senyors amb carret?

"Es van adonar de la gran quantitat de senyors que van agafar el carret i vinga a donar voltes?" diu Robirosa

Aquest confinament ens ha deixat dues imatges paradigmàtiques. Facin memòria; un TN migdia del mes de març. Una senyora amb un carret de compra s’enfila per l’escullera del port de Barcelona. Jo no sabia que allà hi hagués un Bonpreu, francament; o potser era una botiga d’ham i esquers... En fi la dona va quedar retratada perquè tota Catalunya va riure a cor, què vols.

 

I l’altra imatge és d’aquí mateix, del nostre poble: vostès es van adonar de la gran quantitat de senyors que van agafar el carret i vinga a donar voltes, Rambla del Celler amunt, Rambla del Celler a baix? És veritat que aquests homes, poc acostumats a fer la compra diària, portaven aquest estri com si fos un sac de patates, dissimulant la vergonya, com dient: “aquest carret no és meu, és de la mestressa”.

 

Jo els he de dir que a mi això no em va agafar en orsai. Ma mare, l’Ofèlia Dejean, tenia el malaurat costum d’anar a la plaça de vendre cada parell de dies i, a més, havia de ser a la Boqueria tant si vols com si no vols. Llavors no hi havia aquests carrets de rodes i havies de carregar un cistell de vímet que omplies a vessar. I saben qui era el camàlic que traginava? Si, ho han encertat: jo. “Ofèlia, ja veig que té acompanyant”, li deien les paradistes. No s’atrevien a afegir allò de guapo, perquè la fila que devia fer amb el cabell curt, les orelles sortides i la cara d’emprenyat no hi convidava.

Vull dir amb tot plegat que això del carret no m’ha agafat amb el pas canviat. Ans al contrari: hi vaig orgullós perquè ara n’hem comprat un que fa molta patxoca. I els senyors que ja no hi van que es preparin perquè hi tornaran.

 
Comentaris

Destaquem