Fills que surten cars

Potenciar la natalitat és un dels grans objectius polítics a tots els nivells. A una població cada vegada més envellida, li calen nous ciutadans que puguin garantir la despesa social que es derivarà d'aquí a uns anys. A Sant Cugat, l'índex de natalitat és alt respecte d'altres poblacions, i això, que hauria de ser un aspecte positiu i ho és, esdevé un maldecap per a moltes famílies que veuen com en comptes d'ajudar-se'ls hi posen bastons a les rodes.

Ara que la canalla deixarà de fer classe començarà el bonic periple de recerca de casals d'estiu, perquè si una cosa és clara és que des de l'administració s'exigeix, però a l'hora d'oferir alternatives, giren l'esquena. Els casals de la ciutat són cars, molt cars, només has de mirar el que pagues per una criatura al mes i les escasses alternatives públiques que et poden oferir. Aquest és un tema que ja he tractat anteriorment i en el que mai s'ha posat fil a l'agulla, però pensem que més de cinc-cents euros per un infant és un cost inassolible per a molts, ja no en parlem si en tens més d'un.

Si la conciliació no és possible, el cost tan alt i les facilitats nul·les, no podem pretendre fomentar absolutament res amb un mínim de criteri. Oi que ens fixem en les polítiques ecologistes i públiques dels països nòrdics? Doncs hauríem de fer el mateix en matèria de prestació pública familiar.

Si els joves ni tan sols poden independitzar-se, com nassos volem que tinguin fills!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.