Finals d'estiu

Aquests dies són també de record de persones estimades que fa anys que van marxar. A primers de setembre de fa setze anys ho va fer un gran amic. En Jaume va lluitar fins al final com pocs, però tot i la seva fortalesa, va perdre el pols amb la malaltia. Vital, obert, positiu i generós, va marxar en plena maduresa quan tenia tants somnis a tocar.

La seva generositat la traslladava a la feina, a la família, amb els amics i al servei públic com a regidor de l'Ajuntament on practicava el que ha de ser la política; vocació, servei i estimació al seu poble. El que més li agradava era abraçar als avis i casar; -"Feu molt l'amor"- els deia als nuvis, amb una empatia natural.

En Jaume ens el vam perdre massa jove, haver-lo tingut d'amic va ser un privilegi. Fa pocs dies la seva filla Berta s'ha pogut casar i mirant-la veia en els seus ulls, la felicitat d'en Jaume. Avui dona nom a la Ciutat Esportiva.

I a final d'agost de fa deu anys que va marxar l'oncle Josep, ho va fer sense avisar. A l'inici d'estiu vam sopar plegats, i ell com sempre ple de vitalitat i moltes ganes de viure, ens explicava els últims projectes. Pocs dies després va patir un ictus. Aquells dies de finals d'agost marxava i se'm trencaven moltes coses i tota una vida molt lligada al seu mestratge. L'oncle sempre hi era.

Avui dona nom a un centre d'art de la ciutat, aquell poble que tant va estimar i on tot va començar quan va néixer en una família pagesa del carrer de Sant Antoni, on ser artista era una anomalia, que va viure la guerra i la va perdre i que bona part de la família va marxar a la França, on avui davant del Loira, l'oncle descansa. L'artista, el botiguer, el regidor, són patrimoni de la ciutat que els ha de recordar com es mereixen, les persones son patrimoni dels que els vam estimar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.