Les fires

Si mirem les notícies que ens arriben de tots els costats de món, n'hi ha ben poques que ens donin ànims per suportar aquesta calor esgarrifosa, però no sempre hem de mirar el costat negatiu, l'estiu també és època de vacances i de moltes festes majors, de la de Sant Cugat n'hem gaudit no fa gaire.

Però, jo us vull enraonar dels meus records d'infantesa. Ja sé que queda lluny, però sempre que veig les fires amb muntanyes russes, parades de tir, cavallets que donen voltes sense anar enlloc, el túnel del terror, els pals amb boles de sucre de colors i moltes altres atraccions que encara fan les delícies dels més petits, recordo la música estrident, que com ara fan servir de crida, i l'olor de dolços, barrejada amb els olis amb què engreixen les atraccions, i em veig asseguda a dins d'un auto de xoc; lligat a un pal que s'arrossega pel sostre i treu foc, conduint per aquelles pistes enrevessades amb un pessigolleig a l'estómac que fa pujar l'adrenalina al cap de munt.

I el més curiós és, que els infants que han entrat a la tecnologia amb tanta facilitat, encara es barallen per agafar un cotxe baixet i pintat de manera llampant que els portarà, no pas gaire lluny, però que el menaran ells sols i aquesta sensació de poder que es té davant del volant d'un vehicle, encara que sigui de joguina, no canvia amb els anys, ja que la llavor germina i més endavant just passada l'adolescència, els joves, amb els primers diners que disposen, se solen comprar el cotxe que de patits desitjaven.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.