Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Deixeu-me que us repeteixi la idea que us presentava fa unes setmanes per aprofitar la fusta dels boscos i ajudar en la lluita contra els incendis forestals. Estem en crisi i comprem l’energia a l’estranger, mentre els nostres boscos necessiten d’un aprofitament racional (no es tracta d’arrasar), perquè després no se’ns cremin.
El benefici és doble. Comprem l’energia a casa i molt més barata i deixem els boscos en condicions. Llegiu aquestes dades sorprenents:
• A Catalunya no han parat de créixer en superfície des de la primera meitat del s. XIX.
• En 10 anys la mitjana del nombre d’arbres per hectàrea quasi s’ha multiplicat (de 335 a 637 arbres/ha). Tenim 2.670 milions d’arbres!!!
• També en 10 anys la superfície dels nostres boscos s’ha incrementat un 17%.
• L’acumulació de fusta que també s’ha produït en aquest períodes és d’un 48%.
• Cada any els nostres boscos creixen 4 milions de tones i només aprofitem 1 milió.
Amb aquest 25% de taxa d’extracció del creixement ens situem molt per sota de la mitjana d’aprofitament forestal d’Europa, que és del 67%. Són dades tretes del Tercer Inventari Forestal Nacional.
Les calderes de biomassa són més cares que les de gas o gasoil, tot i les subvencions, però que, pel baix cost del combustible s’amortitzen aviat, entre 2 i 5 anys. Les dades que comparen el cost de cada calefacció són evidents: Si gastem 1.900 euros de calefacció i aigua calenta a l’any amb electricitat, en gastarem 1.000 si funcionem amb gasoil, 650 amb gas, 450 amb pellet (fusta premsada d’aspecte semblant al menjar per a gossos) o només 300 amb estella o llenya. Ja us podeu imaginar que el panorama pel que fa als combustibles importats no pinta bé de preu pels pròxims mesos.
Els números són claríssims. Sens dubte val la pena i la crisi és una boníssima oportunitat per tirar-ho endavant. Fins i tot es pot anar més endavant instal·lant com a d’altres indrets d’Europa sobretot, xarxes d’aigua calenta centralitzada, són els “District Heating”. Sant Cugat és modèlica i pionera en molts sentits i m’imagino, per exemple, Coll Favà amb unes calderes centrals a prop de l’estació de la Renfe i una xarxa de canonades per distribuir l’aigua calenta a cada bloc de pisos, amb un comptador individual i un estalvi del 50 al 60% en costos de consum!!! Això ja funciona així en milers d’instal·lacions de països de la Unió Europea.
El benefici és doble. Comprem l’energia a casa i molt més barata i deixem els boscos en condicions. Llegiu aquestes dades sorprenents:
• A Catalunya no han parat de créixer en superfície des de la primera meitat del s. XIX.
• En 10 anys la mitjana del nombre d’arbres per hectàrea quasi s’ha multiplicat (de 335 a 637 arbres/ha). Tenim 2.670 milions d’arbres!!!
• També en 10 anys la superfície dels nostres boscos s’ha incrementat un 17%.
• L’acumulació de fusta que també s’ha produït en aquest períodes és d’un 48%.
• Cada any els nostres boscos creixen 4 milions de tones i només aprofitem 1 milió.
Amb aquest 25% de taxa d’extracció del creixement ens situem molt per sota de la mitjana d’aprofitament forestal d’Europa, que és del 67%. Són dades tretes del Tercer Inventari Forestal Nacional.
Les calderes de biomassa són més cares que les de gas o gasoil, tot i les subvencions, però que, pel baix cost del combustible s’amortitzen aviat, entre 2 i 5 anys. Les dades que comparen el cost de cada calefacció són evidents: Si gastem 1.900 euros de calefacció i aigua calenta a l’any amb electricitat, en gastarem 1.000 si funcionem amb gasoil, 650 amb gas, 450 amb pellet (fusta premsada d’aspecte semblant al menjar per a gossos) o només 300 amb estella o llenya. Ja us podeu imaginar que el panorama pel que fa als combustibles importats no pinta bé de preu pels pròxims mesos.
Els números són claríssims. Sens dubte val la pena i la crisi és una boníssima oportunitat per tirar-ho endavant. Fins i tot es pot anar més endavant instal·lant com a d’altres indrets d’Europa sobretot, xarxes d’aigua calenta centralitzada, són els “District Heating”. Sant Cugat és modèlica i pionera en molts sentits i m’imagino, per exemple, Coll Favà amb unes calderes centrals a prop de l’estació de la Renfe i una xarxa de canonades per distribuir l’aigua calenta a cada bloc de pisos, amb un comptador individual i un estalvi del 50 al 60% en costos de consum!!! Això ja funciona així en milers d’instal·lacions de països de la Unió Europea.