Fons i forma

La política està feta de fons i forma. Segons com es plantegin algunes mocions i la seva defensa, poden semblar que allò que vaig dir no és ben bé el que volia dir per què com ho vaig dir no era intenció de dir-ho com ho vaig dir... tot amagant el fons de la qüestió. Em sedueix oferir-vos, aquest text del gran Karl Valenti, 1882/1948 pallasso, autor teatral de cabaret:

Estimat: Amb mà plorosa, agafo la ploma amb la mà per escriure't. Fa tant de temps que no m'has escrit. Per què no m'has escrit, si no fa gaire em deies en una carta que m'escriuries, si jo no t'escrivia? El meu pare em diu que t'ha escrit. En canvi tu no m'has escrit ni un mot per dir-me que ell t'havia escrit. Si m'haguessis escrit per dir-me que el meu pare t'havia escrit, jo hauria escrit al meu pare que tu li volies escriure, però que, per desgràcia, no havies tingut temps d'escriure, perquè si no ja li hauries escrit. Si no sabessis escriure, seria una altra cosa, i jo no escriuria mai. Però tu saps escriure i no escrius ni quan jo t'escric. Acabo la carta escrivint-te que espero que et decidiràs a escriure'm. Si no ho fas, aquesta és l'última carta que t'escric. Si aquest cop tampoc no m'escrius, escriu-me almenys per dir-me que no em vols escriure: així sabré per què mai no m'has escrit. Perdona que escrigui tan malament, però sempre que escric em ve la rampa de l'escrivent. Evidentment, a tu no et vindrà mai, perquè mai no escrius. Et saludo i t'envio petons.

Amb els temps que corren, no sigui que en política, el fons acabi com un fet surrealista de la forma.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.