Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La climatologia ha provocat la fallida a la temporada natural dels bolets. Sorprenentment, el mes de desembre ha aparegut amb una insòlita abundància de bolets, de totes classes i varietats, però al litoral i prelitoral català, als boscos propers al mar i quasi a les portes de Nadal.
Per als aficionats als bolets parlar d’ells és un plaer, però més quan els podem cuinar i menjar en les moltes variants que la gastronomia micològica ens ofereix. Recordo, amb enyorança, al gran xef Santi Santamaria, quan el 1981 va inaugurar el restaurant El Racó de Can Fabes, destacant la seva saviesa micològica mitjançant la qual va començar al peu del Montseny, on els bolets, acabats de collir es convertien en delícies culinàries per obra de l’especialista en micologia a Sant Celoni. Així doncs, les sabateres, els surenys, les gírgoles de bruc, cama-secs, rabassades, campanilles, apagallums, rossinyols, peus de perdiu, orelles de gat, peus de rata, els robirols, etc., tot un seguit de bolets que foren la matèria primera de la cuina de Santi Santamaria, la seva cuina inicial, una autèntica revolució culinària que va suposar l’inici de la seva primera estrella Michelin, allà per l’any 1988.
Recordo amb un seductor regust de les papil·les gustatives alguns plats referenciats en la carta de Santamaria: Bolets a la grega amb verdures. Ceps amb sardines. Coca de rogers amb bolets. Croquetes de bolets. Milfulls de barreja de bolets. Saltat de ceps amb pinyons. No poden faltar uns rovellons a la llauna o un saltat de bolets. Pastís clàssic de bolets. Una finíssima sopa de bolets. També un plat de luce, unes torradetes amb tòfona. O una trilogia de bolets: ous de reig, llanegues i ceps; trilogia de gustos. Ja estem el 2012, un any cap-i-cua pronosticat com un any dur i turmentós, serà així realment? Confiem que la realitat no sigui tan ruïnosa.
Per als aficionats als bolets parlar d’ells és un plaer, però més quan els podem cuinar i menjar en les moltes variants que la gastronomia micològica ens ofereix. Recordo, amb enyorança, al gran xef Santi Santamaria, quan el 1981 va inaugurar el restaurant El Racó de Can Fabes, destacant la seva saviesa micològica mitjançant la qual va començar al peu del Montseny, on els bolets, acabats de collir es convertien en delícies culinàries per obra de l’especialista en micologia a Sant Celoni. Així doncs, les sabateres, els surenys, les gírgoles de bruc, cama-secs, rabassades, campanilles, apagallums, rossinyols, peus de perdiu, orelles de gat, peus de rata, els robirols, etc., tot un seguit de bolets que foren la matèria primera de la cuina de Santi Santamaria, la seva cuina inicial, una autèntica revolució culinària que va suposar l’inici de la seva primera estrella Michelin, allà per l’any 1988.
Recordo amb un seductor regust de les papil·les gustatives alguns plats referenciats en la carta de Santamaria: Bolets a la grega amb verdures. Ceps amb sardines. Coca de rogers amb bolets. Croquetes de bolets. Milfulls de barreja de bolets. Saltat de ceps amb pinyons. No poden faltar uns rovellons a la llauna o un saltat de bolets. Pastís clàssic de bolets. Una finíssima sopa de bolets. També un plat de luce, unes torradetes amb tòfona. O una trilogia de bolets: ous de reig, llanegues i ceps; trilogia de gustos. Ja estem el 2012, un any cap-i-cua pronosticat com un any dur i turmentós, serà així realment? Confiem que la realitat no sigui tan ruïnosa.