'Forever' a La GaLeria

Aquesta exposició pòstuma ens diu en veu alta que l'obra de Lourenço és com diu el títol de la darrera mostra que clou el cicle d'homenatge a l'artista, per sempre. Sempre, i ja formant part del nostre imaginari. L'artista ens va regalar la seva mirada sobre la realitat, ens va fer el present de la poesia del seu art. Les primaveres captives a les seves teles ens recorden la promesa d'acompanyar-nos en les passes dels tràfecs diaris. Potser és un llegat el que admirem, un gran llegat creat en un temps, injustament escurçat massa d'hora.

Els ciclistes han continuat pedalant en el viatge, les dones mig endormiscades continuen somniant en un paradís de flors, els gats mandrosos es desperten d'una migdiada o els passejants anònims continuen amb el seu anar i venir... El que és ben cert és que el mirar de Lourenço els hi ha bufat l'alè per volar fins a nosaltres, ja per sempre. Potser el llegat és la poètica amb la qual avui dia mirem les coses petites i senzilles, les que triava representar en les seves teles.

La darrera mostra seva a La GaLeria es titulava My way. Un estil, un camí, el seu, reconeixible, molt... Vaig entrevistar-me amb ell, per preparar el text d'aquella exposició i m'explicava el títol My way definint-ho com allò que aixoplugava la seva obra. Aquell tret característic, aquell segell, amb el qual havia aconseguit un llenguatge pictòric summament personal que identificava el seu univers. Ara ens resta el seu My way ja Forever. Gràcies Didier.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.