El fràgil equilibri entre drets i Estat d'Alarma

Article d'opinió de Palacio en contra de l'Estat d'Alarma, el qual considera un instrument excepcional

El passat 25 d'octubre el Govern de l'Estat ha decretat un nou Estat d'Alarma estatal de 15 dies, extensible a 6 mesos, si és ratificat pel Congrés, per respondre a la situació d'especial risc causada per la COVID-19.

La situació és molt complexa, amb risc de mort de moltes persones, sobretot els més grans i vulnerables des d'un punt de vista de salut, amb risc de patir seqüeles importants, i amb risc de col·lapsar el sistema sanitari, el que implica dolor i morts també de pacients d'altres malalties.

Malauradament, la pandèmia entén de territoris i de classes socials, i les persones que habiten en els llocs més densos i amb habitatges més atapeïts resulten més perjudicades, tant en el risc d'infecció, com en la qualitat de vida en cas de confinament.

Un Estat d'Alarma és un instrument excepcional, al que no ens hem d'acostumar, i que permet legalitzar la suspensió de mots drets de les persones, drets de mobilitat i de reunió, inclòs confinaments perimetrals, confinaments domiciliaris, i limitació de nombre de persones de reunions. Un instrument que sols és vàlid si hi ha consens polític i social.

Com deia la cançó del Serrat... «m'hagués agradat molt més» ... que les restriccions fossin recomanacions i no obligacions sancionables pel seu incompliment. Potser encara necessitem més cultura social, més empatia, més confiança. Demano a tothom responsabilitat i prudència, per tal que puguem prescindir aviat d'instruments com l'Estat d'Alarma.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem