Fred i calor

Aquest any ha estat intens, meteorològicament (i no només): nevades, fred, pluja abundant i una onada de calor. Un temps "com el d'abans"...

Suposo que és deformació professional, però tot això m'ha dut a veure-ho en clau històrica. M'ha fet pensar en les condicions de vida dels nostres avantpassats, i més concretament dels monjos del monestir. La calor és molt difícil de suportar, i sobretot de llevar, però és cert que antigament el fred era pitjor enemic, perquè està constatat que els hiverns medievals, i fins al segle XIX, eren molt més freds que els actuals, i perquè els sistemes de calefacció, sobretot aquí, on el clima és malgrat tot més benigne que a latituds septentrionals, eren molt escadussers, i es reduïen a algun punt d'escalfor i a abrigar-se (allò de les capes de ceba). En aquestes condicions, us imagineu un hivern del segle XIV al monestir? Un edifici enorme, obert a la intempèrie a través del claustre, amb algun punt de calor que calia anar a buscar just abans de la congelació... Això sí, el recurs de les capes de vestits de llana ('llastencos' o pantalons de llana i caputxa sobreposada inclosos) no s'estalviava, i menys als oblats, canalleta que tot i els rigors de la vida monàstica calia protegir especialment.

La calor era més fàcil de gestionar: fora capes de roba (que malgrat tot seguia sent de llana...), i refrescar-se sovint, tot esperant la invenció de l'aire condicionat.