Frederic Cabanas

Hores lentes d'estiu en què l'artista esbossa colors i formes, fixant l'etern bany blau en la nostra mirada.

El plaer de les hores del no fer res. De treva. De deixar-se endormiscar pel so mut de les onades, per la sorra que envoltant-nos calenta com un amant gelós,ens vol xuclar cap endins, cap a l'oblit de la nostra voluntat. Tal qual fos com els cants de sirenes que allunyen els mariners d'ells mateixos. Per la nostra vista fixada en un punt d'aquest cel d'estiu que ho cobreix tot inimitable, sempre seré en aquestes hores llargues de banys i contemplació,pel vaixell carregat de caixes quadrades recorrent l'horitzó amb una cadència de fado trist i oblidat.

Uns crits de joia d'uns nens llunyans ens desperten d'aquest miratge dolç i mandrós. Ens endinsem en l'aigua fresca del mar amb els somnis recents encara penjant de les pestanyes. La frescor de la realitat mulla el nostre cos i llisquen encara llàgrimes salades per la nostra pell emportant-s'en amb elles els últims rastres de la vetlla en les hores del no fer res. Les hores en què dormim un somni de mandra i ens estirem com gats que han fruït de quelcom.

Ens tonifica la frescor, ens retorna.

Aquestes hores que tant trobarem a faltar en una nit freda d'hivern.I com la figura que pren una fotografia del moment de sol, a nosaltres també ens acompanyarà com una bonica i certa flama d'esperança.