Frustració i impotència

'Les tecnologies ens faciliten la feina i les activitats. La digitalització ha canviat els processos i les relacions entre persones, empreses i administracions'

Les administracions ens demanen, i a vegades exigeixen, que el ciutadà s'hi dirigeixi digitalment, per la seu electrònica o demanant digitalment cita presencial. Els bancs analitzen els seus clients (nosaltres) amb algorismes que decideixen el tracte que mereixem o les respostes a les nostres peticions. Les empreses, a més de gestionar-se digitalment, es relacionen amb clients i empleats per algorismes.

I enfrontem nous reptes per adquirir les capacitats de manegar-nos en un món digital. I tenim nous riscos. N'esmentaré sols dos, la privacitat i la impotència d'enfrontar-se als algorismes. Paguem serveis amb les nostres dades, i regalem dades mostrant-nos públicament a les xarxes socials. Les dades són avui moneda de canvi.

I ara les persones ens enfrontem moltes vegades a màquines, a algorismes que prenen decisions, i que tenen unes regles d'actuació sovint rígides que no faciliten la interlocució amb les persones. I creen impotència i frustració en el ciutadà. No parlo ja dels problemes ètics de la intel·ligència artificial, en la que els algorismes tenen vida pròpia i s'autoconstrueixen.

Com deia fa uns dies el president de Telefónica, ens cal una nova «constitució digital» per què el ciutadà té dret a què es protegeixen les seves dades i a saber qui les usa. Cal anar més enllà dels drets digitals i defensar valors humanistes per tal que aquesta revolució digital sia una oportunitat de repensar el futur en positiu.

 
 
Comentaris

Destaquem