Gats negres, sí

L'adopció de gats sempre és complicada. Molta gent té el convenciment, sempre erroni, que els gats són animals esquerps, poc fidels i que no estableixen vincles amb els els seus amos. Res més lluny de la veritat. A més a més el tema s'agreuja quan es tracta de gats negres.

En ple segle XXI els gats negres encara pateixen una greu discriminació que és reflecteix en la dificultat de trobar adoptants. Per a molta gent el seu color és símptoma de mala sort, de portador de desgràcies, basat tot això en una creença doblement absurda.

Per un cantó, és ridícul que el destí d'un animal es vegi marcat per una simple superstició. I per l'altre cantó, aquesta superstició sobre els gats negres encara és més absurda perquè ni tan sols és antropològicament correcte.

Tradicionalment els gats negres, identificats amb la mare terra (no amb la nit com alguns creuen), han sigut sempre símbol de bona sort. Encara a molts llocs, com a Anglaterra, creuar-se amb un gat negre és un auguri de bona sort. I a Escòcia, que un gat negre arribi a la porta de casa, és símptoma de bona fortuna.

La vinculació del gat negre com símbol de la Mare Terra, és el que tradicionalment l'ha convertit en un auguri de bona sort i de benedicció. És en alguns països, com a Espanya, on la persecució inquisitorial contra les bruixes va convertir al gat negre en el símbol del diable i li va donar l'absurda fama de mala sort.

No permetem que les supersticions marquin el destí de cap ésser viu i si és així, que estiguem segurs de seguir la superstició correcta. Tenir un gat negre a casa és com tenir una afectuosa pantera negra en miniatura. Qui es pot resistir?