La gent gran i la bicicleta

"Les crítiques haurien de dirigir-se a aquells ciutadans que, tot i poder recorre a la bicicleta, al transport públic o a caminar, utilitzen, per comoditat, el cotxe"

Al Ple Municipal de juliol vaig fixar-me en un cartell que semblava posicionar-se contra l'Anella Verda perquè, suposadament, la gent gran no pot anar en bicicleta. A continuació, argumentaré per què aquesta és una mala perspectiva per a atendre el debat sobre mobilitat.

Primer de tot, segons un estudi realitzat als Estats Units entre 1995 i 2009, el 37% dels nous usuaris de bicicleta tenien entre 60 i 79 anys. Tanmateix, a Sant Cugat, el 48% de la població resideix en zones relativament cèntriques i planes: creuar de nord a sud tot aquest entramat urbà implica un desnivell acumulat de solament 30 metres. Com si això no fos suficient, ara és el millor moment per a comprar una bicicleta elèctrica, amb la qual el desnivell ja no és una preocupació (especialment per a qui viu a barris perifèrics i amb pendents): l'Ajuntament ha anunciat ajudes per adquirir bicicletes, i cada cop hi ha en el mercat bicicletes elèctriques més barates.

En segon lloc, és evident que no tothom pot desplaçar-se pedalant, però, per les persones amb problemes de mobilitat, la bicicleta no és l'enemic: descongestionen els carres gràcies a la seva agilitat i al poc espai que ocupen. Donat tot això, les crítiques haurien de dirigir-se a aquells ciutadans que, tot i poder recorre a la bicicleta, al transport públic o a caminar, utilitzen, per comoditat, el cotxe i ens saturen els carrers. El cotxe és, per naturalesa, ineficient en l'espai limitat de les ciutats, actuem en conseqüència. A més, comporta els problemes afegits de la contaminació atmosfèrica i acústica. Per això, estem en un moment de necessari canvi cultural, cosa que exigeix sacrificis i esforç.

 
 
 
Comentaris

Destaquem