A la Glòria Rognoni

'Estimada Glòria, no sé si t'ho he dit alguna vegada de paraula, però t'ho refermo ara: t'admiro'

Estimada Glòria, d'ençà que vas marxar del carrer Àvila amb el teu company, en Guillermo, que no ens hem tornat a veure. Tot així, guardo un bon record de tu. Un bon record que sempre portaré amb mi.

Més info: Mor l’actriu i directora teatral Glòria Rognoni als 81 anys

Com aquella vegada que vas dirigir Aixecant el vol, escrita pel teu company Gillermo Ayesa i estrenada a l'Auditori el 2011. Una de les obres més boniques que s'han fet al poble. Bonica, perquè parla de la història de Sant Cugat i perquè la vam interpretar un grapat d'actors de diferents companyies. Bonica perquè tu la dirigies i per la companyonia entre tot el personal.

Sis anys després, quan tu ja no vivies a Mira-Sol, es va fer una obra semblant, La vida en un tren de Víctor Alexandre i dirigida, aquesta vegada per la Teresa Canas. Semblant, deia, perquè també va ser un grapat d'actors del poble que interpretàvem el centenari de l'arribada del tren a Sant Cugat. Hi vaig pensar molt en tu, llavors.

No sé si t'ho he dit alguna vegada de paraula, però t'ho refermo ara: t'admiro. Admiro aquesta força que has tingut després de l'accident. No t'has sentit derrotada, t'has aixecat, malgrat anar en cadira de rodes i has treballat amb aquella gent del FEMAREC. Aquell col·lectiu que calia integrar a la societat. Quan vas venir a l'Auditori amb aquella gent, tot representant una obra fantàstica, jo era a la platea d'espectador. Aquell dia vaig entendre que, quan caiem, ens hem d'aixecar, no sentir-nos derrotats, plantar cara i continuar endavant. Gràcies, gràcies pel missatge.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem