Gràcies Ayoub, Mohammed, Charaf, Ashraf, Mouhcine, Othmane, Mesbahi i Ibrahim

Devia ser una nit d'un any de la dècada dels vuitanta, no n'estic segur del tot, però ben segur és irrellevant. L'Eduard Pomar i jo vam sortir a enganxar cartells pels carrers de Sant Cugat. Molt probablement eren cartells relacionats amb la nostra militància independentista.

El cas és que a la plaça del Rei estant ens va parar una patrulla de la Policia Nacional. En aquells anys enganxar cartells amb alguna mena de proclama independentista comportava la possibilitat que la policia t'aturés pel simple fet de dissentir de l'statu quo.

Un dels agents ens va demanar la identificació i vam mostrar-li el document d'identitat. Aquell home, prim, amb bigoti, malcarat i amb una cara d'amargor gens dissimulada va veure que en el document d'identitat del meu company d'acció posava que havia nascut a Madrid. La lectura d'aquell tros de paper li va fer sortir tota la mala bava que portava tot cridant com era possible que algú nascut en una província espanyola demanés la independència de Catalunya.

Aquell agent de policia no va ser capaç d'entendre que els pobles els conformen les persones que comparteixen el seu territori, independentment dels seus orígens, i a nosaltres ens toca reivindicar-ho per reivindicar també les persones detingudes arran de les mobilitzacions posteriors a l'1 d'octubre: l'Ayoub, el Mohammed, el Charaf, l'Ashraf, el Mouhcine, l'Othmane, el Mesbahi i l'Ibrahim. Ells van ser doblement represaliats, ja que se'ls va aplicar també la llei d'estrangeria. Alguns van ser deportats i altres empresonats. El nostre clam és d'agraïment i de solidaritat, cap a ells i cap a totes les persones migrades que van triar el nostre país com una finestra de futur.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.