Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Recordo, amb enyorança, com jugava a escriure notícies al pati de l’escola. Era molt petit i ja ho portava a la sang. Escriure ha estat sempre una de les meves passions.
El 28 d’octubre del 1994 vaig escriure el meu primer article al DIARI de Sant Cugat, amb una crònica del Futbol Sala Sant Cugat. D’aquests 20 anys, recordo molts, molts moments màgics, però en citaré un que no té res a veure amb el món de l’esport local. Copresentar els Premis Ciutat de Sant Cugat va ser molt, molt especial. Un dia que no oblidaré mai. Us ho ben asseguro. Vull donar les gràcies públicament a Xavi Fornells, qui va confiar en mi l’any 2007 per presentar la gala. També va ser Fornells qui va donar-me l’oportunitat d’endinsar-me en l’apassionant món de l’esport santcugatenc, com ho ha fet amb molts altres periodistes santcugatencs. Som molts els que t’ho agraïm, Xavi.
Puc presumir, i amb el cap ben alt, de formar part d’un reconegut i prestigiós grup de comunicació local, un dels més importants de Catalunya. Totmedia no és tan sols el DIARI de Sant Cugat i el TOT Sant Cugat (en format paper i Internet), també és VIAempresa i ElSingular, entre altres. Aquesta empresa ha crescut molt, s’ha fet gran.
Admiro, i molt, el Ramon Grau, l’editor. Una persona amb una empenta envejable que ha fet d’un producte local un de nacional, un grup de comunicació de referència al nostre país. El Ramon i el seu equip de direcció han confiat sempre en mi i espero haver-los tornat la confiança que sempre m’han dipositat.
El DIARI i el TOT no són, només, mitjans de comunicació locals. Són molt més. A banda d’explicar tot allò que passa a la ciutat, patrocinen i col·laboren moltes de les activitats esportives, culturals, socials i econòmiques que es fan a Sant Cugat.
En aquests 20 anys a l’empresa, he treballat i treballo amb un excel·lent equip de professionals, gent entregada a la seva feina, apassionada i que creu en els nostres productes de qualitat. De tots ells he après un munt de coses.
Aquesta magnífica professió, el periodisme, m’ha permès conèixer un munt de gent interessant. Gràcies als que m’heu ajudat a narrar l’esport santcugatenc, dia a dia. No sé si ho he fet bé o malament, però l’únic que sí que us puc assegurar és que ho he fet amb tota la il·lusió i l’esforç del món, dedicant-hi moltes hores, gairebé els set dies de la setmana.
Sóc un enamorat de tots vosaltres, dels que feu possible l’esport a la meva, a la vostra ciutat, que estimo amb bogeria. Els esportistes, delegats, entrenadors, directius, presidents, pares, clubs, aficionats que seguiu l’esport de casa... us admiro per la feina que feu. Tots i cadascun de vosaltres teniu el meu respecte i reconeixement. Us l’heu guanyat d’escreix. Feu una feina impressionant que no té preu. Té un valor incalculable. I ho diu un que ha estat i és un de vosaltres, amb coneixement de causa. És per això que sempre que una entitat esportiva em demana que col·labori a títol personal en algun acte, ho faig. Tota la il·lusió que hi posen, bé mereixen la meva atenció.
Per tot això, i molt més, només puc dir-vos que gràcies, gràcies en majúscules. Aquest escrit és un reconeixement públic per a tots vosaltres, que feu de Sant Cugat una ciutat única, reconeguda i admirada. Un raconet d’aquesta ciutat és vostre. Bé us ho mereixeu!
Però tot això no hagués estat possible sense el suport incondicional de les dues persones que més estimo en el món: la meva dona i el meu fill. Ells han estat els que sempre han estat al meu costat. Quan no treballo els dedico tot el meu temps. Ells són els protagonistes de la meva vida.
El 28 d’octubre del 1994 vaig escriure el meu primer article al DIARI de Sant Cugat, amb una crònica del Futbol Sala Sant Cugat. D’aquests 20 anys, recordo molts, molts moments màgics, però en citaré un que no té res a veure amb el món de l’esport local. Copresentar els Premis Ciutat de Sant Cugat va ser molt, molt especial. Un dia que no oblidaré mai. Us ho ben asseguro. Vull donar les gràcies públicament a Xavi Fornells, qui va confiar en mi l’any 2007 per presentar la gala. També va ser Fornells qui va donar-me l’oportunitat d’endinsar-me en l’apassionant món de l’esport santcugatenc, com ho ha fet amb molts altres periodistes santcugatencs. Som molts els que t’ho agraïm, Xavi.
Puc presumir, i amb el cap ben alt, de formar part d’un reconegut i prestigiós grup de comunicació local, un dels més importants de Catalunya. Totmedia no és tan sols el DIARI de Sant Cugat i el TOT Sant Cugat (en format paper i Internet), també és VIAempresa i ElSingular, entre altres. Aquesta empresa ha crescut molt, s’ha fet gran.
Admiro, i molt, el Ramon Grau, l’editor. Una persona amb una empenta envejable que ha fet d’un producte local un de nacional, un grup de comunicació de referència al nostre país. El Ramon i el seu equip de direcció han confiat sempre en mi i espero haver-los tornat la confiança que sempre m’han dipositat.
El DIARI i el TOT no són, només, mitjans de comunicació locals. Són molt més. A banda d’explicar tot allò que passa a la ciutat, patrocinen i col·laboren moltes de les activitats esportives, culturals, socials i econòmiques que es fan a Sant Cugat.
En aquests 20 anys a l’empresa, he treballat i treballo amb un excel·lent equip de professionals, gent entregada a la seva feina, apassionada i que creu en els nostres productes de qualitat. De tots ells he après un munt de coses.
Aquesta magnífica professió, el periodisme, m’ha permès conèixer un munt de gent interessant. Gràcies als que m’heu ajudat a narrar l’esport santcugatenc, dia a dia. No sé si ho he fet bé o malament, però l’únic que sí que us puc assegurar és que ho he fet amb tota la il·lusió i l’esforç del món, dedicant-hi moltes hores, gairebé els set dies de la setmana.
Sóc un enamorat de tots vosaltres, dels que feu possible l’esport a la meva, a la vostra ciutat, que estimo amb bogeria. Els esportistes, delegats, entrenadors, directius, presidents, pares, clubs, aficionats que seguiu l’esport de casa... us admiro per la feina que feu. Tots i cadascun de vosaltres teniu el meu respecte i reconeixement. Us l’heu guanyat d’escreix. Feu una feina impressionant que no té preu. Té un valor incalculable. I ho diu un que ha estat i és un de vosaltres, amb coneixement de causa. És per això que sempre que una entitat esportiva em demana que col·labori a títol personal en algun acte, ho faig. Tota la il·lusió que hi posen, bé mereixen la meva atenció.
Per tot això, i molt més, només puc dir-vos que gràcies, gràcies en majúscules. Aquest escrit és un reconeixement públic per a tots vosaltres, que feu de Sant Cugat una ciutat única, reconeguda i admirada. Un raconet d’aquesta ciutat és vostre. Bé us ho mereixeu!
Però tot això no hagués estat possible sense el suport incondicional de les dues persones que més estimo en el món: la meva dona i el meu fill. Ells han estat els que sempre han estat al meu costat. Quan no treballo els dedico tot el meu temps. Ells són els protagonistes de la meva vida.