Moltes gràcies, vençut l'infart

A través de les pàgines del TOT vull agrair als lectors l'interès que han mostrat aquestes darreres setmanes pel meu estat de salut, arran del fort atac de cor que vaig patir i que m'ha mantingut apartat de tota activitat. Van ser hores difícils, certament. Per sort, com diria Shakespeare, tot va bé si acaba bé. M'he sentit molt acompanyat no sols pels amics i per aquelles persones que tinc en gran estima, sinó també per moltes altres que no conec i que, tanmateix, m'han transmès el seu escalf. El factor humà en les situacions límit gairebé ho és tot.

Es dóna la circumstància que un bon amic d'una amistat meva, el regidor de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, Xavier Martínez, de 49 anys, també va patir un atac de cor el mateix dia que jo, el 26 de setembre. Ell, malauradament, no se'n va sortir i va morir a l'ambulància deixant dues filles de 13 i 11 anys. Realment terrible. El cor demana assistència immediata, però de vegades, tot i la immediatesa, no s'hi és a temps i la vida s'apaga en un instant. En el meu cas, tenia una artèria coronària totalment obstruïda i vaig ser atès a la Mútua de Terrassa per un personal sanitari meravellós.

Confesso que en cap moment vaig ser conscient d'estar patint un atac de cor, ja que en desconeixia la simptomatologia. Sabia que l'infart sovint es relaciona amb un mal al braç, però no sentia cap dolor en aquella zona. Només una forta opressió al pit que, gràcies al servei d'urgències del CAP de Sant Cugat, va anar disminuint en qüestió de minuts. Ara, ja en fase de recuperació, vull donar les gràcies als qui heu estat al meu costat, sigui presencialment o amb el pensament. A tots, moltes gràcies!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.