Una grandíssima actriu

No, no es tracta pas de descobrir-la ara. Ja fa molts anys que és una actriu habitual de les Lectures a la Fresca, dirigides per Dolors Vilarasau, demostrant el seu talent en cada paper que interpreta. Però són els mateixos anys que fa que aquest talent no té la projecció que mereixeria. Aquest juliol l'hem vista en un monòleg de Caterina Albert que, a través de la figura de la Madrona, una humil mestressa de casa, explica una història d'aparença banal, l'adulteri del marit amb una veïna, però que és en realitat el relat dramàtic d'una dona doblement sotmesa a una violència ambiental per la seva condició de dona i de classe baixa.

Doncs bé, Carme González va ser una Madrona sublim. En va fer una creació esplèndida, gegantina i colpidora. Perquè una cosa és fer teatre i una altra és el do d'elevar els personatges a la categoria de persones reals, com fa la Carme. No sé si m'expresso prou bé. La paraula que més s'hi acosta és 'naturalitat'; és a dir, la capacitat d'aconseguir que l'actriu s'esvaeixi en dos o tres segons, només entrar a escena, i que l'espectador tan sols hi vegi el personatge. La Madrona, en aquest cas. La Carme González posseeix aquest do.

I és que no estic pas parlant d'una actriu "que treballa molt bé". Estic parlant d'una actriu que fa molt més que això, ja que la Carme dota els seus personatges de matisos, de petits detalls, de gestos i de mirades subtilíssims, gairebé imperceptibles, que els donen una portentosa versemblança humana. Per això és un plaer immens veure-la a l'escenari, i és del tot incomprensible que ara mateix el seu nom no honori la marquesina d'un teatre de Barcelona. Una grandíssima actriu.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.