Grans onades

Tenim un futur incert i vull dedicar els propers articles al que intueixo que vindrà, intentant identificar aspectes que ens ajudin a superar-ho. Enmig de la primera onada, ja veiem que ens estem empobrint. Patim un augment dels preus dels subministraments i dels productes bàsics sense augment de salaris. Avui amb el mateix sou podem comprar menys menjar i consumir menys llum o calefacció. Als qui els costava arribar a final de més ara els és impossible i als qui anaven una mica sobrats ara van una mica justos.

Les crisis generen sensació de fracàs, de preocupació per com superar el futur negre. Molta gent es veu vençuda, es queden a casa i apareix la soledat. La soledat no desitjada, és la nova pandèmia invisible que està entrant a moltes cases. Entra a les vides del qui amb poca xarxa de suport pateix una situació de vulnerabilitat: pèrdua de feina, malaltia o discapacitat, migració o canvi de model de vida per separació, viduïtat o desfeta familiar.

Si no fem res, molts no se'n sortiran. Tots tenim responsabilitat i intueixo que una resposta interessant pot ser el treball comunitari. És un bon moment per valorar la comunitat, perquè les veïnes es coneguin, es valorin i puguin fer-se suport mutu. El camí és recuperar espais públics de trobada, de recuperar places i carrers, mercats i biblioteques. I el camí és tenir temps per trobar-se, xerrar i estar amb els qui tinc al costat i conèixer que els passa.

La soledat no desitjada és causa de malaltia i d'infelicitat. Avui ens toca tenir una nova mirada del "jo i el que és meu" d'una forma més oberta: els meus veïns, el meu carrer, el meu poble. Quan l'onada ens passa per sobre ens mig ofega i ens separa. Llavors és quan ens sentim sols, els reptes són inassolibles i ens ofeguem. Hem de nedar juntes perquè acompanyades quasi tot és més superable i la vida és més bonica.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.