Grau Garriga, deu anys després

Ara fa deu anys, concretament el 29 d'agost de 2011, moria a St. Mathurin Sur Loire -França- l'artista santcugatenc més internacional. Reconegut per la seva aportació en la renovació del tapís en l'àmbit de tot l'estat, a través de l'Escola Catalana del Tapís que va crear l'empresari Miquel Samaranch, el qual es va fixar en l'empenta que tenia el llavors jove artista, i el va contractar perquè fos ell el director de la nova secció de renovació del tapís.

Per a mi i per als joves de la meva generació, que aquells anys iniciàvem estudis de Belles Arts, Grau Garriga era tot un referent. L'any 1973 vaig obrir la primera galeria d'art de Sant Cugat, i va ser en ell en qui primer vaig pensar per començar la meva labor com a galerista, exposant i promovent la seva obra, cosa que he mantingut fins avui.

Grau Garriga ens deixà una obra representativa de la praxi artística del segle XX europea, obra que avui continua essent tan punyent com ho va ser en el seu moment de creació. Aquest estiu, tres mostres simultànies es poden visitar al seu poble natal, una, íntima de dibuix i pintura a Canals-Galeria d'Art, l'altre al Museu de Sant Cugat i la tercera al Centre Maristany.

Ara vull recordar que la relació amb Grau Garriga ha estat intensa al llarg dels anys, participant amb ell en certàmens d'art europeus i també exhibint mostres individuals i col·lectives, tant al nostre espai com en d'altres del país.

Aquest estiu, la seva obra és molt present al poble on ell va néixer el 18 de febrer de 1929, a "Cal Magarola", una de les sagues històriques de Sant Cugat. El meu sentit homenatge durant tot l'estiu a aquest homenot, encara avui no prou apreciat al seu poble.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.