Ha arribat el temps de ser independents

És aquesta època de l'any en la qual tots som més independents que mai. Cada un vesteix com pot, sense seguir tendències, gairebé sense mirar-se en un mirall. Amb això que ni fred ni calor, ni tot el contrari, Halloween s'avança. Les botes altes es combinen en els carrers del nostre poble amb les sandàlies del transeünt del costat, la jaqueteta amb la samarreta de tirants, les bermudes amb els pantalons de franel·la lleugera, les mitges espesses amb la samarreta de coll alt i sense mànigues, què passa el fred és selectiu amb el nostre cos? o aquest matí ens ha vestit en enemic?

Els carrers s'omplen de colors ataronjats, fulles que cauen i gent amb roba de posar i treure, els canvis d'armaris es succeeixen casa per casa, havent de tirar del que s’ha guardat.

Després estem els que confonem "baixen les temperatures" amb "farà un fred de tres parells de nassos", el que fa que si la temperatura baixa de 25 graus a 22 graus, ens abriguem com si fóssim a passar unes vacances a Sibèria, senyors amb jersei de coll alt amb camisa a sota, la cosa es posa com per criar pollets, i la suor que això provoca digna de no ser compartida en cap transport públic.

A l'agost, 19 graus de nit ens semblen d'allò més agradable, i allà que estem sense mitjons, ara; arriba l’octubre, ens diuen 19 graus i no trobem jaqueta que ens abrigui.

I és que, en això del vestir, no hi ha res millor que l'entretemps per demostrar com de independents som.

La moda passa de moda, l'estil mai (Coco Chanel)