He tingut un somni

Era una ciutat petita, amb un centre històric interessant i diversos nuclis dispersos. A les entrades hi havia uns grans aparcaments, on sempre esperava una cua de vehicles elèctrics gratuïts, amb xofer, que sortien a mesura que s'omplien a cada 5 minuts. A primeres hores del matí, al migdia i cap al tard era permesa la circulació per a càrrega i descàrrega i per a la sortida de vehicles que tenien aparcament al seu edifici.

Sense cotxes aparcats, les voreres eren amples i especialment cuidades. Es veia gent d'arreu del món, perquè la ciutat havia anat acollint immigrants de Llatinoamèrica, d'Àfrica, del sud-est asiàtic i darrerament de l'est d'Europa. Una bona oferta d'habitatge públic havia fet baixar el preu del lloguer i així ni els joves, ni els grans havien de marxar.

A cada barri hi havia una escola o vàries, una o diverses residències petites per a la gent gran i una ludoteca. A més l'Ajuntament havia afavorit els serveis domiciliaris i la creació d'habitatges compartits. També hi havia un Casal, amb molta activitat i una notable participació de persones de totes les edats, infants, joves, adults i persones grans. I a cada barri es repetia el sistema de mobilitat: espais per aparcar, petits vehicles elèctrics, horari de càrrega, etc.

L'Ajuntament estava format per persones independents, d'edats, procedències i professions variades, amb dedicació parcial i retribucions molt baixes. En canvi, els tècnics i administratius tenien bons sous i una dedicació exemplar. Per això funcionava molt bé tota la tramitació administrativa, els serveis socials i de salut, la comunicació i la informació, el transport i la mobilitat.

Aquesta ciutat no es deia Sant Cugat del Vallès.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.