Hem perdut l'empatia?

Aquest cap de setmana ens hem trobat amb una situació trista, angoixosa, sorprenent però per sort amb final feliç. I ens ha fet tornar a preguntar-nos, que està passant amb l'empatia? Què està passant amb aquell bell sentiment de posar-se al lloc dels altres i pensar per un moment en què estaran sentint? I ja ni anomeno el fet de pensar a posar-se en el lloc de l'animal, que això significaria que el món està canviant!

 

Però que va passar? Doncs resulta que el diumenge matí ens arriba una informació, incloses imatges, d'un gos que va arribar tot sol fins a l'estació de FGC, va pujar a un tren, tot sol, va caminar pel vagó amb la mirada atònita dels ocupants, i finalment va baixar a l'estació de Sarrià, tot SOL.

 

És possible que NINGÚ mogués un dit per subjectar l'animal? És possible que ningú pogués pensar que aquell animal tenia un amo i potser l'estaven buscant? És possible que ningú penses que aquell animal estava perdut i que potser estava desesperat buscant els amos?

 

Que ens està passant? Ens hem posat un escut per protegir-nos dels problemes dels altres? O millor mirar cap a una altra banda cada cop que tenim una situació delicada davant els nostres ulls.
Per sort, no tothom gira el cap, i algú va donar l'alarma, i algú, ja a Sarrià, el va retenir per avisar a la protectora de Barcelona, i molta gent per les xarxes va moure cel i terra perquè l'ensurt s'esvaís i tot poder retornar la situació a la normalitat.

 

Per sort tot va acabar bé, però em preocupa aquest mirar cap a una altra banda i realment espero i desitjo que cada cop hi hagi més gent que obri els ulls i s'impliqui amb la debilitat dels altres.