El que hem de veure

Viure en un poble té els seus avantatges. Com que ens trobem sovint coneixem a molta gent i la vida és més tranquil·la. Hi ha més espais plens de naturalesa i molt menys soroll i encara que ara és més freqüent escoltar diversos idiomes i, per tant, conviure amb diferents cultures, ja no se’ns sol fer tant estrany. L’altra opció que tenim és estar-se en una ciutat, gran o petita, i aquí sí que veiem comportaments surrealistes.

Fa uns dies caminava per un carrer de les Corts de Barcelona i un patinet elèctric, d’aquells que van dient que el món és seu i, per tant, tenen tot el dret a envair-lo, em va cridar l’atenció. Venia amb direcció cap a mi a tota bufa i com podeu pensar, per la vorera. El noi, molt jove, negre, alt i guapo, portava un patinet adaptat per recollir ferralla dels contenidors. El secret era que a la plataforma del patinet, als seus peus, hi havia posat una gran bossa que lligada a les dues bandes de la barra del manillar s’aguantava dreta i quasi duia plena d’una munió d’objectes. L’invent li hauria de funcionar perquè, encara que no hi podia posar tantes coses com els que van arrossegant un carretó, el seu mitjà de transport el feia capaç de fer més viatges al lloc de deixada, i sense gaire esforç aconseguia el mateix que molts dels altres que van caminant.

He de dir que, me’l vaig mirar amb sorpresa i admiració, mentre ell s’anava parant i rebuscat entre les deixalles; perquè no se m’hauria acudit mai que veuria la inventiva que pot generar la pobresa.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.