Hi ha "protectores" i protectores hi ha

M’entristeix admetre-ho però, hi ha protectores d’animals que bé per manca de recursos, bé per una mala gestió o bé per gent sense escrúpols (sí, d’aquests també n’hi ha), acaben sent una mena de camps de concentració per als animals que ningú vol. Ho hem vist massa vegades i, desgraciadament, ho seguirem veient.

De tant en tant, però, hi ha projectes que ens demostren que les coses es poden fer bé. Persones amb la sensibilitat necessària per tenir cura dels animals abandonats i perduts. Quan vaig visitar Caldes Animal per primera vegada, anava disposada a trobar-me el panorama habitual: gossos nerviosos, enganxats a reixes despintades de petites estances, més brutes que netes, lluitant per rebre alguna carícia furtiva. La meva sorpresa (la primera d’unes quantes) va ser topar-me amb unes instal·lacions espaioses, amables, sense massificacions, amb zones cobertes i espais a l’aire lliure, vegetació... Podria escriure línies de tot el que allà m’agradava (quiròfan, patis, gateres, aules de formació, etc.) però de tot, em quedo amb el tracte que donen als animals. Quan ets allà i vas coneixent els gats i gossos que hi viuen, te n’adones enseguida. No diré que són feliços, paraula que reservo per quan troben família, però és quelcom que s’hi comença a aproximar.

Sant Cugat és, en molts aspectes, una ciutat pionera i en matèria de benestar animal comença a donar passes importants. En els últims mesos, hem tingut la sort de comptar amb la col·laboració de Caldes Animal. Espero que duri fins que es construeixi el nou Centre d’Acollida d’Animals de Companyia municipal i així assegurar una vida digna als nostres animals més necessitats.