Història d'una cadira

Avui us vull parlar d'una cadira, però no d'una cadira qualsevol, sinó d'una cadira de rodes que va ser ocupada per una persona molt bonica que ens va deixar fa mig any. Aquesta senyora vivia a la residència Santa Rosa, que és on viu la meva mare actualment.

La seva filla la va cuidar amb mimo i afecte fins que va decidir deixar aquest món. Va ser una lluitadora incansable que va educar tota sola i en aquells temps complicats a les seves dues filles, inculcant-los la màxima que visquessin per elles mateixes i que no depenguessin de ningú mai. Tristament, l'Alzheimer va fer que oblidés com ho va fer, però la seva filla ens ho explica amb admiració i respecte i és com si ho haguéssim vist amb els nostres propis ulls.

Per això, quan la vaig conèixer em va impactar la seva història d'amor i com la cuidaven. Fa un mes, la seva filla em va trucar preguntant-me si m'interessava la cadira de rodes de la seva mare per a la meva, una cadira magnífica, molt còmode i fàcil de portar, que la seva mare només la va poder gaudir els seus últims sis mesos de vida. Jo, sorpresa, li vaig preguntar el motiu de tanta generositat donat que aquestes cadires tenen un alt cost. Em va dir que, gràcies a la tasca de l'associació de familiars (ASFAREST), que tinc l'honor de presidir, la seva mare els seus últims anys va viure millor i més atesa, i que ella volia que la meva mare la fes servir per fer més còmode la seva vida i els seus passejos.

Que bonic, oi? Quan una simple cadira de rodes és capaç de reconèixer i fer més amable i generós el món on vivim.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.