Històries de la muralla

Al s. XVI, el germà Pere camina darrere l'església del Monestir. A l'esquerra, els absis romànics. A la dreta, la muralla en construcció. Per a fer-la se n'ha d'enderrocar l'antiga, que ja té dos-cents anys i necessita una renovació. De l'anterior només se n'han conservat els fonaments i la torre de l'angle sud-est. Les torres s'estan refent sobre els fonaments de les anteriors, com també s'ha fet amb els panys de mur; en aquest cas, se n'ha aprimat el gruix: la nova muralla ja no és una fortificació com l'anterior, i s'hi pot estalviar material.

El germà Antoni, ara al s. XVIII, està atrafegat: tragina pels horts que s'han fet a fora de la muralla del segle XVI. Amb l'aigua dels dipòsits que s'han fet dins les torres, rega els horts que alimenten la comunitat monàstica.

Al segle XIX, el germà Josep segueix treballant els horts que ja treballava el germà Antoni un segle abans. Ara, però, no cal que faci la volta per accedir-hi: el dipòsit de la torre del priorat ha estat anul·lat i s'hi ha fet una escala per baixar als horts a través de la porta que s'hi ha practicat. Molt més pràctic i còmode, no cal dir...

Aquestes històries amb monjos ficticis resumeixen la informació de la intervenció arqueològica feta a la muralla est del monestir durant els mesos de gener i febrer. Informació que m'ha permès jugar explicant-vos aquestes històries, i que, sobretot, juntament amb la documental i la dels estudis estructurals i de materials, serviran per a redactar el projecte de restauració, un projecte de base científica en què allò que es proposi vindrà d'una profunda anàlisi del context i evolució històrics de l'edificació. Comme il faut...