Home se't necessita a la 2a fila del feminisme!

Sant Cugat mai havia gaudit d'unes manifestacions feministes tan multitudinàries en tota la seva història com les del passat 8 de març. La visió de gènere s'està propagant per les festes populars del nostre poble (punts liles, més paritat als escenaris, menys música masclista...). La lluita per les llibertats i l'apoderament de la dona s'està estenent pels carrers de Sant Cugat, hem de gaudir aquest procés i treballar perquè segueixi avançant.

Però sigui per incomoditat o per ser secundari, hi ha un problema que es va ajornant, que si es tracta, és de forma tangencial i cal afrontar de cara: El desconcert dels homes feministes. Quina ha de ser la nostra posició i el nostre rol en aquesta lluita? Es pot ser feminista i home? Realment un és capaç d'anar en contra els seus propis privilegis? Quina credibilitat té un home feminista?

És una assignatura pendent i espinosa, però absolutament necessària per assolir la igualtat de gènere on encara hi ha molt camp per córrer. Des del convenciment del no-determinisme biològic, hem d'afrontar de forma mixta (dones, homes i persones que no s'adscriuen a cap dels dos gèneres) el repte de la deconstrucció de les masculinitats masclistes i la renúncia dels privilegis dels homes (heterosexuals, occidentals i de classe mitjana-alta principalment). Fer-ho des de l'acompanyament, no des de la criminalització, ja que tenim molts vicis a desaprendre i espais per cedir. Per què el feminisme ens interpel·la a totes les persones i, amb diferents rols, també és necessària la implicació dels homes!