‘Homo homini lupus’

Tantes i tantes altres víctimes indefenses condemnades sense judici ni culpa a la pena màxima, per obra i gràcia dels que en comptes de cor tenen les armes!

Un cop més, som al brocal del precipici de la malícia que pot corrompre la criatura pretesament humana. Amb formes “modernes” som davant del mal de sempre. Els clàssics ja el definien amb una sentència ben negativa: homo homini lupus, “l’home és un llop per a l’home”. Encara quedaven curts, perquè les feres només maten per sobreviure i les guerres no es poden comparar amb el capteniment de les bèsties.

Corprèn la gèlida pregunta que va adreçar al parlament alemany Elie Wiesel, jueu i premi Nobel de la pau: “Com pot ser que joves de bona família formats en les millors universitats alemanyes es deixessin seduir pel mal i dediquessin el seu saber a martiritzar i massacrar homes, dones i nens jueus amb qui mai no s’havien trobat?”.

Quan l’home engega al botavant els deu manaments i el seu equivalent laic, els drets humans, s’encamina a l’abisme diabòlic.

Que Déu s’apiadi de nosaltres!