Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Vivim en un model de societat que ens obliga a prendre decisions constantment i que també ens obliga a posicionar-nos sovint a un extrem o a l’altre. Si no ets de dretes, ets d’esquerres, si no ets del Barça, ets de l’Espanyol. Què ets? independentista o espanyolista.
Ara, en època de crisi, toca qüestionar-se tot de nou, replantejar-s'ho tot. Sembla que tot se solucionarà retallant tant com es pugui de tot arreu. Jo sóc dels que pensen que un càrrec polític guanya poc o molt depenent de la tasca que realitza. Si guanya mil però genera cent mil és rendible, en canvi si guanya 10 però només genera 5 surt car i és prescindible. Amb les instal·lacions esportives santcugatenques hauríem d’emprar la mateixa fórmula per saber si hem de seguir invertint per ampliar-les i millorar-les o bé destinem els diners a cobrir altres necessitats ciutadanes.
Crec que ara és un bon moment per fer balanç i entre tots decidir quin futur esportiu és el que volem per Sant Cugat. Quins són els valors i el legat que volem deixar als nostres fills en l'àmbit esportiu? A ningú se li escapa que tot allò que envolta una instal·lació esportiva és beneficiós per a tothom, ja que entre d’altres genera salut, manté als joves apartats d’altres llocs no tan recomanables, es treballa l’esforç, la constància i la confiança en un mateix i en la resta dels companys sigui quin sigui l’esport que practiqui.
Racionalment entenc que algú pugui pensar que abans de tancar una planta d’un hospital s’hauria de tancar una instal·lació esportiva...o totes!!! Però potser el que hauríem d’intentar és canviar el model econòmic en molts àmbits públics, i perquè no, també en els esportius. Potser s’hauria d’intentar que l’empresa privada santcugatenca s’impliqués més en les necessitats esportives. No pot ser que hi hagi camps de futbol amb només 2 anunciants!! Potser ha arribat el moment de trobar entre tots fórmules que no només retallin sinó que també generin ingressos i sobretot esperança.
Ara, en època de crisi, toca qüestionar-se tot de nou, replantejar-s'ho tot. Sembla que tot se solucionarà retallant tant com es pugui de tot arreu. Jo sóc dels que pensen que un càrrec polític guanya poc o molt depenent de la tasca que realitza. Si guanya mil però genera cent mil és rendible, en canvi si guanya 10 però només genera 5 surt car i és prescindible. Amb les instal·lacions esportives santcugatenques hauríem d’emprar la mateixa fórmula per saber si hem de seguir invertint per ampliar-les i millorar-les o bé destinem els diners a cobrir altres necessitats ciutadanes.
Crec que ara és un bon moment per fer balanç i entre tots decidir quin futur esportiu és el que volem per Sant Cugat. Quins són els valors i el legat que volem deixar als nostres fills en l'àmbit esportiu? A ningú se li escapa que tot allò que envolta una instal·lació esportiva és beneficiós per a tothom, ja que entre d’altres genera salut, manté als joves apartats d’altres llocs no tan recomanables, es treballa l’esforç, la constància i la confiança en un mateix i en la resta dels companys sigui quin sigui l’esport que practiqui.
Racionalment entenc que algú pugui pensar que abans de tancar una planta d’un hospital s’hauria de tancar una instal·lació esportiva...o totes!!! Però potser el que hauríem d’intentar és canviar el model econòmic en molts àmbits públics, i perquè no, també en els esportius. Potser s’hauria d’intentar que l’empresa privada santcugatenca s’impliqués més en les necessitats esportives. No pot ser que hi hagi camps de futbol amb només 2 anunciants!! Potser ha arribat el moment de trobar entre tots fórmules que no només retallin sinó que també generin ingressos i sobretot esperança.