Una humanitat digital

No fa gaire, en una entrevista a un mitjà local, el doctor Álvaro Muro, coordinador del Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències del CAP de Sant Cugat, feia una recomanació molt interessant referida a l'ús del mòbil, que és que "no s'utilitzi per substituir el contacte personal".

Aquesta substitució la veiem cada cop més en infants i joves, però també en persones de mitjana edat. No en les més grans, ja que tenen molt arrelat el contacte presencial en tots els ordres de la vida. Però la tendència és justament residualitzar les interaccions presencials i substituir-les per les digitals. No dic que això no tingui una part bona, és clar que la té. Però les conseqüències de la part negativa poden ser molt greus. Tant en el terreny de l'addicció com en el de la deshumanització.

Tots hem vist infants i adolescents literalment enganxats a una pantalla que ni tan sols n'aparten els ulls quan algú els parla. Què en sortirà, d'això? També ens hauria d'amoïnar que una de les coses que ha afavorit la comunicació digital és que molta gent se'n serveixi, via xarxes socials, per dir a tercers allò que no gosaria mai dir-los a la cara. De gent que, amagant la seva identitat, blasma, retreu, acusa o difama tercers, la xarxa en va plena. I és que la sensació d'impunitat treu el pitjor de l'ésser humà. Es diu que ara, gràcies al món digital, ens comuniquem més que abans. Potser sí. Però no és pas la comunicació el més important. El que és veritablement important és la qualitat de la comunicació.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.