Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Fa uns mesos algú em va preguntar pel carrer Eugeni Canas. “Miri, l’Eugeni Canas està pel Colomer, agafi el pont de l’estació, giri a la dreta i més endavant torni a preguntar”. Però, mentre contestava, una veu dins meu em deia: “òndia, què fort que algú que has conegut personalment i has apreciat sigui, per un altre, simplement el nom d’un carrer!”.
El fet el van acabar de rematar quan, al cap de pocs dies, una senyora amb un mapa a la mà s’interessava pel carrer Jaume Sàbat. “L’admirat mestre pastisser pare”, vaig pensar, “convertit en un passatge per a vianants entre la Rambla del Celler i el carrer Dos de maig!”
A aquesta desorientació de veure com els antics mestres s’han anat convertit en rètols de carrers: Xavier Azqueta, Manuel Farrés, Francesc Vila Trabal (Bal), Esteve Pila, Francesc Cabanas i Alibau... s’uneix la consternació que molts dels meus amics i coneguts han estat distingits recentment amb sengles títols i honors, i què molts d’ells porten implícit un tracte social específic.
Això ve al cas perquè, l’altra dia, en trobar-me amb l’amic Josep Canals, incansable galerista, company de batalletes culturals i recentment nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, em va fer notar que el càrrec honorífic comportava el tractament d’Il•lustríssim, (tractament que a Sant Cugat comparteix només amb l’alcaldessa). Renoi, em va fer molt d’efecte... Il•lustríssim Josep...! I és que, a mi, des que sé que un que manava molt i era de grau “general” es feia dir “Generalísimo”, els superlatius sempre m’han impressionat!
I, mentre, les condecoracions i distincions als amics van en corrua... Com m’ho faré quan vegi el Fabri, fill predilecte de la ciutat, l’anomenaré Dilectíssim Fill Joan...?! I, a l’altre fill predilecte, en Joan Llamas, pensaré en ell com a Dilectíssim Fill Joan “in caelo”?!. I, encara, quan em trobi en Pep Blanes, el tercer fill predilecte, dibuixant al Claustre, l’hauré de tractar com a Dilectíssim Fill Tertius Pep....?!
I si, em trobo amb el compromís que, en un assaig amb l’actor Jaume Pla, recentment condecorat amb la Creu de Sant Jordi, li vull fer alguna indicació escènica, n’hi haurà prou que l’anomeni Jaume... o li hauré de dir: Excelentíssima Creu...! tot fent-li una reverència?!... Oh, i a l’excelsa Marta Pessarrodona, flamant Premi Nacional de Literatura!, l’hauré d’anomenar: Honorabilíssima donassa Marta...?!
I, encara, puc estar contenta que el “Monarquísimo” no hagi nomenat cap dels meus amics: duc, marquès, comte, sir o cavaller de l’ordre del Rave ... perquè llavors, directament, ja no me’n sortiria ni amb l’ajut de la Maribel Cayuelas!
I ja em perdonaran els meus amics i mestres admirats per aquest article, fruit d’una calorosa nit d’insomni d’aquest agost.
A tots ells, Eugeni, Jaume (mestre pastisser), Xavier, Manel, Bal, Esteve, Francesc, Josep, Joan&Joan, Pep, Jaume, Marta... la meva admiració i la meva estima.
I si algun dia us he d’anomenar alguna cosa que no sigui el nom de pila, permeteu-me dirigir-me a vosaltres, tal com anomenaven el meu avi, que era tractant de cavalls: Vós, mestre...
El fet el van acabar de rematar quan, al cap de pocs dies, una senyora amb un mapa a la mà s’interessava pel carrer Jaume Sàbat. “L’admirat mestre pastisser pare”, vaig pensar, “convertit en un passatge per a vianants entre la Rambla del Celler i el carrer Dos de maig!”
A aquesta desorientació de veure com els antics mestres s’han anat convertit en rètols de carrers: Xavier Azqueta, Manuel Farrés, Francesc Vila Trabal (Bal), Esteve Pila, Francesc Cabanas i Alibau... s’uneix la consternació que molts dels meus amics i coneguts han estat distingits recentment amb sengles títols i honors, i què molts d’ells porten implícit un tracte social específic.
Això ve al cas perquè, l’altra dia, en trobar-me amb l’amic Josep Canals, incansable galerista, company de batalletes culturals i recentment nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, em va fer notar que el càrrec honorífic comportava el tractament d’Il•lustríssim, (tractament que a Sant Cugat comparteix només amb l’alcaldessa). Renoi, em va fer molt d’efecte... Il•lustríssim Josep...! I és que, a mi, des que sé que un que manava molt i era de grau “general” es feia dir “Generalísimo”, els superlatius sempre m’han impressionat!
I, mentre, les condecoracions i distincions als amics van en corrua... Com m’ho faré quan vegi el Fabri, fill predilecte de la ciutat, l’anomenaré Dilectíssim Fill Joan...?! I, a l’altre fill predilecte, en Joan Llamas, pensaré en ell com a Dilectíssim Fill Joan “in caelo”?!. I, encara, quan em trobi en Pep Blanes, el tercer fill predilecte, dibuixant al Claustre, l’hauré de tractar com a Dilectíssim Fill Tertius Pep....?!
I si, em trobo amb el compromís que, en un assaig amb l’actor Jaume Pla, recentment condecorat amb la Creu de Sant Jordi, li vull fer alguna indicació escènica, n’hi haurà prou que l’anomeni Jaume... o li hauré de dir: Excelentíssima Creu...! tot fent-li una reverència?!... Oh, i a l’excelsa Marta Pessarrodona, flamant Premi Nacional de Literatura!, l’hauré d’anomenar: Honorabilíssima donassa Marta...?!
I, encara, puc estar contenta que el “Monarquísimo” no hagi nomenat cap dels meus amics: duc, marquès, comte, sir o cavaller de l’ordre del Rave ... perquè llavors, directament, ja no me’n sortiria ni amb l’ajut de la Maribel Cayuelas!
I ja em perdonaran els meus amics i mestres admirats per aquest article, fruit d’una calorosa nit d’insomni d’aquest agost.
A tots ells, Eugeni, Jaume (mestre pastisser), Xavier, Manel, Bal, Esteve, Francesc, Josep, Joan&Joan, Pep, Jaume, Marta... la meva admiració i la meva estima.
I si algun dia us he d’anomenar alguna cosa que no sigui el nom de pila, permeteu-me dirigir-me a vosaltres, tal com anomenaven el meu avi, que era tractant de cavalls: Vós, mestre...