Il cartapaccio

Suposo que quan t’allunyes tant i tant ràpid, és perquè ha deixat d’empatitzar els problemes de la gent de la ciutat que gestiones

Cartipàs. Algú li diu cartapacio que sona a càstig de Florido Pencil. El cartipàs és la manera com el govern municipal ordena les seves àrees, els assessors o directius i els càrrecs de confiança. A Sant Cugat tenim un cartipàs molt gros, molt car i alarmantment canviant.

En tres anys ha patit diverses modificacions, i avui, entre directius i càrrecs de confiança hi ha una quinzena de persones que tenen un cost anual de més de 1.600.000 € per la ciutat. És una xifra descomunal i respon als també alts sous que tenen aquests càrrecs (d'entre 83.277,04€ ,61.000€ i 45.961,16€ )

Però el que més ha trasbalsat aquest organigrama, és el jumping polític que hem viscut darrerament. El més sonat: l’alcaldessa ha deixat el mandat a un any d’cabar-lo, per anar al Port de Barcelona (133.733 €), amb qüestions cabdals empatanegades: l’habitatge, el PGM , Torrenegra, les responsabilitats del 3%. Calvet, responsable de la meitat d’aquests projectes, també marxa per a fer de Conseller (110.759€). La Joana Barbany, marxa i dissol la tinença d’alcaldia per a ser dra. general amb Puigneró (82.209,94+ 24.000 en dietes). Amb ells, el cap de gabinet, la cap de premsa i canvi en les direccions de cultura. Tots han marxat a assumir noves responsabilitats, no en tinc cap dubte, però també a cobrar més. Tots han deixat projectes de ciutat a mitges. Han deixat als seus companys amb unes àrees inmenses i amb el repte d’entendre-les i timotar-les en deu mesos. Alguns com la sra Barbany, deixant l’estranya evidència que l’àrea que portava, estava sobredimensionada.

Una responsabilitat tant gran com la de governar un projecte de ciutat no pot estar subjugada a l’ambició personal. I es fa difícil imaginar com tanta gent que viu de la representació política, deixin les tasques a mitjes i sense mirar enrere. Suposo que quan t’allunyes tant i tant ràpid, és perquè ha deixat d’empatitzar els problemes de la gent de la ciutat que gestiones. Segurament, perquè amb aquests sous i amb aquestes portes giratòries que t’asseguren sempre feina, aquests problemes, no els ensumen ni de lluny.

 
Comentaris

Destaquem