Il·lusió per construir un país nou

Enguany la commemoració de l’Onze de Setembre tindrà un caràcter molt especial. Serà la Diada prèvia a les eleccions del 27-S, que han de servir perquè els catalans i les catalanes expressem de manera democràtica com volem articular el futur polític del nostre país. Ens trobem davant una cita electoral que marcarà indefectiblement un punt d’inflexió en l’autogovern de Catalunya.

Hem arribat a aquesta cruïlla històrica gràcies a una mobilització social sense precedents. Quanta gent s’ha manifestat pels carrers durant les últimes diades! La manifestació de l’any 2012, la Via Catalana del 2013 i la V de l’any 2014 han estat el clam popular d’una nació que reclama el seu dret a decidir. I enguany de ben segur que la Meridiana s’omplirà de ciutadans i ciutadanes que, d’una manera cívica i pacífica, reivindicaran de nou la possibilitat que Catalunya decideixi democràticament seguir formant part o no de l’estat espanyol. Aquesta és una possibilitat que s’ha d’acordar tenint en compte la voluntat majoritària de tots els catalans i catalanes.

L’enorme mobilització ciutadana dels darrers anys està sent un exemple de llibertat i de civisme. Crec que podem sentir-nos molt orgullosos d’aquesta voluntat col·lectiva, tan ferma i tossuda, d’intentar fer realitat les nostres aspiracions nacionals. Estem carregats de raons i convençuts que la sobirania d’un poble ha de recaure en les decisions que pren la seva gent de forma majoritària.

És per això que davant la cita del 27-S tenim una oportunitat històrica per visualitzar si Catalunya vol fer o no un pas endavant cap a una república independent. Fer o no fer aquest pas és una opció perfectament legítima i, per aquest motiu, és del tot necessari conèixer a través de les urnes la voluntat dels catalans.

Què guanyaria o què perdria Catalunya si volgués independitzar-se d’Espanya? Seria factible una Catalunya independent? El debat sobre la viabilitat econòmica i social d’una hipotètica república catalana és més viu que mai. D’una banda, és evident que la independència no resoldria tots els problemes d’un dia per l’altre. De l’altra, també sembla evident que en cas d’una secessió, el país disposaria de més recursos propis.

Ara bé, tots plegats hem de tenir molt clara una cosa: la independència és l’única opció que ens permetria decidir lliurement quin model de país volem per a Catalunya. Això és molt important. Importantíssim. Perquè construir un país nou en ple segle XXI és un projecte apassionant. Espolsar-se la mandra i el conformisme per tal d’intentar bastir una nova república és un repte col·lectiu majúscul i il·lusionador.

Us imagineu decidir entre tots com ha de ser la nova Catalunya? Transformar-la perquè sigui un país modern, amb una administració eficient, amb un estat del benestar modèlic, amb un sistema educatiu punter i amb un potent teixit econòmic i empresarial. Una Catalunya amb oportunitats renovades per a tothom.
Podem aconseguir-ho. Tenim un país ple de gent amb empenta que vol decidir per ell mateix. Volem i podem ser, en definitiva, un país millor.

L’escriptor Josep Maria de Sagarra, en un article publicat l’any 1933, va dir que “una de les coses més delicioses que comporta el fet de sentir-se català, és aquest convenciment que tot o gairebé tot encara està per a fer, de pensar que hi ha tanta ginesta verda per a confegir rams intel·ligents i durables”.

No hi podria estar més d’acord. Tot està per fer, tot està per dir, i Catalunya té al davant un futur ple d’esperança i d’il·lusions. Ara és l’hora!