Una il·lusió compartida

Una de les moltes coses que influeixen en el bon rendiment d'una colla és compartir una il·lusió. Els primers anys dels Castellers de Sant Cugat van ser de progressió positiva, perquè hi havia la il·lusió d'arrencar una colla castellera a la ciutat. Més endavant, la il·lusió es va mantenir en assolir noves estructures cada any. Això es va aturar quan es va aconseguir descarregar el primer 2 de 7 la temporada 2000. Com que no es va poder mantenir el nivell, els tres anys següents van ser de caiguda progressiva.

Es va remuntar amb l'aparició d'una nova estructura, el 3 de 7 per sota, que va aguantar fins al 2007, any en què es va descarregar fins a 9 cops, però no es veia l'oportunitat de seguir progressant. Dos anys més de treball dur, fins que el 2010, es va descarregar dos cops el 2 de 7. Com que el 2011 va començar descarregant-se el 2 de 7, els Gausacs van veure que l'objectiu següent havia de ser el 4 de 8. Nova il·lusió, que fa que es descarregui el carro gros aquell mateix any. Del 2012 al 2017, noves estructures assolides i la flama de la il·lusió encesa culminada descarregant el 3 de 9 amb folre. El 2018 va voler ser el de la consolidació, però, tot i mantenir el 5 de 8 i carregar el 3 de 9 amb folre en dues ocasions, aquest castell no es va arribar a descarregar. 2019 de baixada, 2020 i 2021 de pandèmia i 2022 de semipandèmia.

Després d'haver assaborit la mel dels castells de 9, pràcticament coincidint amb la brusca aturada per la pandèmia, l'objectiu dels Gausacs ha de ser trobar una nova il·lusió. Potser en forma de folrar de nou la colla el 2023?

Gausacs, amunt!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.