La impotència davant la màquina

'Els algorismes han d'estar ben fets. I han de tenir darrere un responsable i un mecanisme de queixa'

Vivim un moment de digitalització accelerada en el que moltes vegades interactuem amb màquines, tant de manera parlada com escrita, demanat cita, activant un dret, demanant una subvenció, introduint una queixa, etc.

Tots aquests processos incorporen unes advertències prèvies, que has d'acceptar per poder continuar: que et poden gravar, que estàs d'acord amb el tractament de les dades que faran, que tens més informació al web, etc.

De ben segur que ho fan per impositiu legal, perquè per l'usuari no té cap valor. Són «lentejas», o «las tomas o las dejas».

Després ve el millor, quan el formulari en línia té camps obligatoris que no saps omplir (una segona adreça, un codi postal...) o no t'admet guions o signes, o no t'admet l'autocompletar del teu ordinador. O millor encara, es penja a mitja sessió, i no pots anar ni endavant ni endarrere, perquè si vas endarrere per tornar a començar, torna a aparèixer la sessió penjada.

Qui hi ha darrere? Ningú.

Quin comprovant tens del que has fet? Cap

Quina sensació et queda? Impotència i frustració

Els algorismes han d'estar ben fets. I han de tenir darrere un responsable i un mecanisme de queixa. I malauradament en quasi tots els algorismes que tenim avui en ús, això no és així.

Les sindicatures comencem a tenir queixes de vulneracions dels drets de les persones davant de les màquines, i ens dirigim a les institucions que ens posen aquests algorismes, i que en són responsables, per exigir-los garantir els drets dels ciutadans.

El futur ja ha arribat.

 
 
Comentaris

Destaquem