La impunitat de la mentida

Les lectures d'aquest estiu han estat gratificants. He acabat de llegir Ucraïna 22. La guerra programada, escrit pel meu professor d'Història de l'Autònoma, Francisco Veiga; recomano la seva lectura per comprendre millor els fonaments d'aquesta guerra. A més, m'he submergit en diverses novel·les de la sèrie negra Bajo la sombrilla a orillas del Mediterráneo.

Marina, la meva companya, llegia Últimos días en Berlín de Paloma Sánchez-Garnica, que iniciava alguns capítols amb sentències de Goebbels i que em llegia astorada: Una mentira repetida adecuadamente 1000 veces, acaba convirtiéndose en verdad... I em comentava: Sembla que la ultradreta, la nostra i la de la resta del món, no ha creat res de nou, fa còpia i enganxa per tal de crear les "fake news" d'acord amb els 11 principis de propaganda de Goebbels.

Estan en campanya per tal que acceptem la mentida i la distorsió de la realitat com a quelcom natural, quotidià, implantant la postveritat, que segons la RAE, és la distorsió deliberada d'una realitat, que manipula creences i emocions amb la finalitat d'influir en l'opinió pública i actituds socials.

Va haver-hi un temps en què mentir sabent-ho tenia un preu, implicava un càstig social per a qui ho feia i comportava destitució en cas d'exercir càrrec públic. Avui vivim amb la impunitat de la mentida, acceptada com a inevitable per la societat que no es rebel·la, aquella part que està adormida, mandrosa i individualista del jo a la meva. Actitud que no presagia res de bo. Quina por.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.