Incoherència en la seguretat de Sant Cugat

Entenc que una de les característiques que se li exigeix a un partit polític al qual un ciutadà li ha prestat el seu vot i confiança durant el mandat o legislatura és que conservi una coherència en la seva manera de procedir quan estava en l'oposició a quan el destí li ha posat al comandament d'un municipi, comunitat autònoma o país.

De vegades, ho reconec, ha de ser difícil mantenir-ho perquè les situacions poden no ser tan favorables entre un mandat i un altre a causa d'elements externs que escapen de la voluntat i coneixement de tots.

Un exemple de canvi de parer va ser la voluntat del Sr. Recoder perquè Sant Cugat fos Zona 1 del TMB quan era alcalde del nostre municipi i que es va transformar en una rotunda negativa quan va ser Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i responsable d'aquest menester.

O quan ERC es manifestava davant dels peatges dels túnels de Vallvidrera per a la seva abolició i, després, ja al govern del tripartit, renovava les concessions de les autopistes que eren propietat de la Generalitat als Senyors d'Abertis durant 25 anys. Una mica de memòria, si us plau.

No obstant això, hi ha coses que no concebo possibles i és que, en un mateix mandat, depenent de qui ho proposi i on, s'opti per una solució i per la contrària.

Per tots és conegut que Sant Cugat és el segon municipi d'Espanya amb més de 10.000 habitants amb major nombre d'assalts a llars (474 comptabilitzats en els primers nou mesos del 2016 – 1,75 per dia – segons les dades públiques del Ministeri de l'Interior). També ho és, espero, la ferma intenció del nostre grup municipal d'eradicar aquests escandalosos nombres d'assalts a llars que s'ha traduït en innombrables sol·licituds que hem fet a l'equip de govern i a la resta de partits de l'oposició perquè s'incrementi el nombre de Mossos d'Esquadra a la nostra ciutat que, segons les dades i ràtio establertes per la mateixa Generalitat, està molt per sota del llindar que es recomana.

A principis d'octubre, els mitjans de comunicació informaven que la nostra alcaldessa s'havia reunit satisfactòriament amb el Conseller d'Interior, Jordi Jané, per sol·licitar l'increment de policia autonòmica a la nostra ciutat vist l'alarmant increment de robatoris. El 14 de desembre el nostre grup parlamentari -a instàncies de C's Sant Cugat- presentava una Proposta de Resolució en el Parlament en la que s'instava formalment al Conseller Jané a dotar de majors recursos pressupostaris a la policia autonòmica i, especialment, al nostre municipi. La resposta del partit JxSi, que comparteixen competències de govern també a Sant Cugat, va ser negar-se a la sol·licitud en considerar que - si C's no recolzava els seus pressupostos de desconnexió- no podia exigir l'increment de dotació pressupostària per a seguretat.

La resposta de la resta de grups de l'arc parlamentari, vista la contundència de les dades presentades pel nostre representant Jean Castel, va ser el suport explícit a la proposta de C's. Bé, tots menys el partit de la CUP, que va considerar que, sent Sant Cugat una ciutat "rica", havien de destinar-se els recursos de la policia autonòmica a ciutats més "pobres". Arguments de poc pes però, almenys, coherents amb la seva manera de fer o, millor, de no fer les coses.

En definitiva, la policia autonòmica és i serà la que és en els pròxims 2 anys quan una nova promoció de, esperem, 400 nous Mossos aniran a assegurar els carrers i ciutats de Catalunya.

Mentrestant, caldrà carregar la responsabilitat de la seguretat de les nostres llars en les policies locals - no preparades per a aquesta fi i sense competències explícites - vist que l'ajuda per part de la resta de forces de seguretat de l'Estat es considera una ingerència en les competències autonòmiques.

Ben aviat tindrem les dades de robatoris a domicilis del Ministeri de l'Interior corresponents a l'últim trimestre del 2016 i les totals de l'any que no auguren res bé.

Tan difícil és mantenir la coherència i representar els veritables interessos dels ciutadans en el municipi, Diputació, Parlament i Congrés? 

Nosaltres sí que ho fem.