Intolerància selectiva

L’altre dia, mentre parlava per telèfon davant de la meva escola de dansa, vaig sentir unes veus de queixa. Em vaig acostar i vaig veure unes persones fent fora uns alumnes adolescents dels voltants d’un portal proper. Només xerraven i assajaven algun pas; no bloquejaven el camí ni feien cap soroll excepcional. No fumaven, no bevien, no cridaven… i, tot i així, un veí els va cridar un “Fora, bitxos!”, seguit d’un “Ja ho heu sentit, fora!”.

Ens passem el dia lamentant que la joventut està enganxada a les pantalles, però quan interactuen, resulta que molesten. Aleshores, què volem? Tot el que fan és criticat: que si massa mòbil, que si les xarxes, que si la immediatesa… Es diu que avancen lentament, que no tenen urgència per la independència o ambició, però no ens fixem en el que construeixen: empatia, respecte per la diversitat i il·lusió pel futur.

És fàcil criticar els adolescents, torçar el gest quan passen pel nostre costat cridant o esclafint en atacs de riure incontrolables. Però, que jo sàpiga, un dia nosaltres també vam voler xerrar apassionadament i ocupar el carrer. I jo em pregunto: si incomoden adolescents respectuosos i alegres, quin espai deixem al jovent que carrega amb una motxilla vital més pesada? O a qui encara no ha trobat el seu lloc? Convivim junts, i cada generació aporta alguna cosa. Fins que no ho entenguem, continuarem irritant-nos amb cada esclat de vida que no encaixi amb el nostre moment vital. La decisió, com quasi sempre, és nostra.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.