Integrem o desapareixem

A Sant Cugat i a Catalunya afrontem un repte existencial. Si no el superem, vila i país deixaran de ser els que coneixem i els que la majoria volem deixar als nostres fills. Veiem una pinzellada de l'evolució inversemblant que, salvant enormes diferències, pot ajudar a mostrar el risc al qual em refereixo. Un estat fundat l'any 1948, aconseguí conformar, en dues dècades, una societat admirada per la majoria del llavors denominat món lliure.

El partit polític progressista, que governà des de la fundació, va perdre les eleccions de 1977, enfront de partits de dretes i religiosos. L'indiscutible model d'èxit (fundació, victòries militars, consolidació de l'estat, creixement econòmic, increment de la població) va ser substituït.

És ja un tòpic afirmar que ningú reconeix avui aquella societat progressista i convivencial en el país, més enllà de moviments socials i partits polítics minoritaris. Un factor determinant, segons experts, va ser la no integració de la majoria de la població incorporada, amb orientació social molt diferenciada del model de la societat receptora. Diu la dita que "De fora vingueren...".

Defenso convençut que la nostra societat requereix i vol acollir als nouvinguts. Catalunya sempre ha estat terra d'acollida, amb drets i deures per tots, sense distinció, i ara ha de ser també així. Però si no afrontem la integració real amb convicció, emprant tota la capacitat i força de les polítiques públiques i de la societat civil, perdérem la identitat. Encoratjo els +60 a ajudar activament a superar l'enorme repte, amb la nostra experiència i la nostra força.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.