Els invisibles en teatre

Quan vaig començar a tenir contacte amb el món teatral i mentre feia les classes de preparació, vaig estar un any ajudant el tècnic de llum i so. Ens posàvem dins una mena de cabina, tot plena d'estris per a posar la música i il·luminar escenes i comediants. El tècnic ja havia triat d'antuvi quins focus, quina llum, quina música i quins sons havien de sortir.

Va ser llavors que em vaig adonar de la importància que tenien els efectes especials en l'escena. Un focus correctament dirigit, un so just creat en el moment precís. Un fosc oportunament donat podien transmetre tant o més que qualsevol paraula o gest de l'actor.

Vaig descobrir que l'escenografia tenia una gran importància. Quins elements havien d'estar en escena, quin atrezzo, fins i tot els colors triats  transmetien unes emocions, missatges concrets. Tanmateix, el vestuari i el maquillatge. Tota aquesta feina la creava una gent que, d'acord amb la idea inicial del director, buscava els elements adients, precisos per a crear l'ambient escènic.

Unes flames simulades de foc que no era foc, fetes amb llum, roba i aire d'un ventilador. O un teatrí que es crema fet per les flames d'una projecció. Un petard que simulava un tret i unes pólvores de talc que feien de fum... Tots aquests aspectes són bàsics en una obra. Malgrat tot, no se li dona prou importància. Quan es jutja una obra se li fa més èmfasi a dramaturgs, actors i direcció que no pas als altres aspectes nogensmenys rellevants. 

No hi ha prou que surtin els seus noms en una fitxa tècnica. A l'hora d'apreciar tota la feina, caldria mencionar i lloar, si és el cas, el resultat de cadascun d'aquests aspectes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.