Irrellevància ferroviària

Des que s'ha aixecat la quarantena, molts santcugatencs ens hem assabentat d'una tràgica notícia: RENFE havia tornat a posar en marxa el 100% dels serveis de rodalies, tret de l'R8, coincidentment l'únic servei ferroviari descentralitzat, les freqüències del qual ha reduït a un tren cada dues hores. 

El seu argument cau en una contradicció colossal: la línia no recuperarà la totalitat de les seves freqüències fins que la demanda evolucioni. Han volgut entendre malament l'estratègia: els bons serveis són els que incentiven a què la població els utilitzi; els dolents, però, solament generen frustració en els usuaris que es mantenen fidels per obligació, la fugida de molts que no poden assumir la ineficiència dels nous horaris, i el desincentiu a antics usuaris potencials, que acaben acudint a mitjans més còmodes i més contaminants. 

Si l'oferta no és atractiva, la demanda és residual, i més encara quan l'ecologisme no és un principi ferm. No sé si se'n recorden que els serveis de rodalies són, per defecte, deficitaris econòmicament, això ja sap des que planten el primer riell, però rendibles socialment. Per això són serveis públics, en comptes d'estar en mans d'empreses privades: la seva finalitat no és la de guanyar diners, sinó la de vertebrar territoris.

Ara, han desconnectat les comarques del Vallès entre aquestes, i aquestes amb el Baix Llobregat i el Penedès; han deixat penjats a treballadors i a la ciutadania en general. L'R8 s'ha tornat irrellevant. I quines són les alternatives? Un buit d'infraestructures ciclistes interurbanes ple de carreteres perilloses, i l'automòbil.

Benvinguda sigui l'emergència climàtica, estimats governs.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.