A Israel? Ara?

Sí. A Israel, ara. Soc un santcugatenc que ha sentit la necessitat de travessar el Mediterrani per fer coses que li agraden molt, i per fer front a coses que no li agraden gens. M'agrada el periodisme. Quan gaudeixo de la meva feina és quan soc més feliç.

Els periodistes tenim un gran poder que comporta una gran responsabilitat. Però això s'està oblidant. No m'agrada el periodisme del nostre país. Fa poc temps que estic al mercat i molt temps desencantat. He deixat de consumir molts mitjans que prefereixen tenir la raó que narrar. No m'agrada el periodisme del nostre país, ja no me'l crec, i ja no sé si vull canviar-lo o si vull fugir-ne.

M'estimo les persones. Dones carinyoses, àrabs que parlen en hebreu sense sentir-se'n malament i nenes que somriuen en rebre els seus regals de Hanukkah. Encara no hem explorat tot el nostre planeta. Ni els científics ni els periodistes.

No m'estimo la nostra societat. Polítics que fan servir el dolor aliè per al seu propi benefici, llibreries que prescindeixen de la cultura dels seus clients per menjar una mica més calent, i grups feministes que no pensen en les dones. Pintades a les parets de la meva ciutat, cartells arrancats i egoisme.

¿Canviar o fugir? Primer, intentaré fer el primer. Vaig aterrar a una guerra calenta deixant enrere una guerra freda. Al bressol de la civilització incivilitzada. El taxista que insulta, el veí que crida. Però també el desconegut que obre les portes de casa seva. O bé, que les obria fins fa poc. Per tot això i per més, sí: a Israel, ara.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.