Ja hem arribat

Ja s’acaba l’estiu, ja hem tornat de les vacances, ja som tots aquí i jo pensava, estimats companys de viatge, escalfar-vos el cap amb un relat èpic o almenys eufòric dels meus viatges amb bici pel continent europeu. Però me n'adono que a hores d'ara del teatre no puc comportar-me amb frivolitat i doncs us parlaré, soferts lectors, del tema que ens ocupa des de fa tres, quatre o tres-cents anys, segons ho vulgueu veure.

Permeteu-me una curtíssima apreciació del cicloturisme entre Europa i aquí. Ells van a tres-cents quilòmetres per hora i nosaltres a 2,5 per dir quelcom.

Anem al tema.

Ja hem arribat, per fi, a les eleccions plebiscitàries o autonòmiques o “de los catalanes que quieren desgarrar España” o collonades al gust.

Tot aquest merder em fa pensar que això de la democràcia deu ser com la mecànica quàntica que tots hem sentit en alguna ocasió però que no en tenim gaire bé ni puta idea del que és.

Estimats companys, quant els neofranquistes aquests que ens governen des de Madrid ens volen donar lliçons de “democràcia”, els que no han sortit del franquisme o, per dir-ho d’altre forma encara no se n'han assabentat de què “Isabel la Catòlica” ja fa uns dies que ha mort (26 nov. 1.504) doncs, la veritat, no pot ser aquest gasto en paper, electricitat, temps de tertúlies, etc. pel quelcom que sembla clar, aquests senyors estan fora d’època i no cal gastar massa energies en fer-los entrar al segle XXI, no és possible, els viatges en el temps poden crear paradoxes, són complicats...?

Dit això sols us vull demanar atenció a un sol factor que sí que pot marcar un greu ensurt en el camí d’aquesta lluita per la dignitat del nostre poble que és el que en realitat estem veient aquests dies, anys, segles...

El problema no està en el PP, Ciutadans (o Ciudadanos) i altres espanyols de pro. No, el problema, l’ensurt vindrà dels de casa o dels que representa que són dels nostres? M’estic referint als xicots aquests de la llista del “Catalunya sí que espot” i més concretament dels amics d'ICV i els seus màxims representants, Joan Herrera entre ells.

Ja s’ha dit que el seu NO és el mateix que el NO dels “altres” però que sumarà amb el NO d’en Rajoy i els seus afins.

Aquesta apreciació és exacta i evident i el que a mi em fa sospitar és que sent com es ICV-Verds un partit amb molt experiència política en els diferents i dramàtics moments de la nostra història no m’és possible pensar que han caigut en aquest parany sense adonar-se’n. El que tot això em fa sospitar és que en uns esdeveniments com els que estem vivint, la política convencional no sembla suficient i per tant hem de pensar que les clavegueres en van plenes de maniobres, conspiracions, traïdories de tota mena i tot el que vulgueu.

Doncs no puc deixar de pensar que els nostres amics progres històrics estan fent quelcom del que no en sabrem guaira durant molt de temps però que la propera fase en l’eterna discussió de tot el que ens envolta, els arguments els posaran sobre la taula els del “NO PROGRE” contra un Mas ultraneoliberal i etc., com dic els hi donaran la força que necessiten als dits neofranquistes els nostres progres d'ICV i altres socis del moment perquè res no canviï.

Ells tenen una posició suficientment ambigua i credibilitat històrica per poder fer-ho amb moltes possibilitats d’èxit. Un èxit que ens durà a una situació difícil de superar i que afavorirà a una prolongació en el temps de les sabudes argumentacions que tots ja tenim en la memòria. Ja sabreu que el temps sempre està en contra de moviments com el que ens ocupa.

Mireu la història i veureu que en casos com el que nostre el poder, més àgil i efectiu que tota la intel·lectualitat i tots els moviments socials, fa enrocaments d’aquesta mena.

Bé, Sr. Joan Herrera i amics varis, enhorabona, ens fotran en nom de les polítiques socials, del bé comú i de tots els arguments certament lloables i és que el seu discurs és tan cert en la teoria com fals en les seves estratègies.

Estimats companys de viatge, penseu-vos bé o almenys tingueu perspectiva històrica en el que respecta als vostres fills, no deixeu el futur de la nostra història en mans dels que solament pensen en clau de poder, benefici propi i el que tots vosaltres ja sabeu.

Si ho reflexioneu detingudament, totes aquestes estratègies es basen en una anàlisi ben fet i estudiat i que no és altre que pensar que som, els ciutadans, una colla de desinformats amb poca visió de res.

No ho permeteu i voteu el que vosaltres creieu que heu de votar, només faltaria, i no el que tots aquests oportunistes volen que voteu.

Per cert la independència en el segle que estem no és posar un mosso amb uniforme i gorra de plat allà per l'Ebre amb una barrera i una caseta tot demanant passaports, això ho saben fins als que no saben res de res.

En l’Europa de Merkel, la Troica, els grups financers i el que vulgueu tot es mira en clau econòmica. La política és en segon pla i una independència, la nostra, no és altra cosa que aconseguir la capacitat plena de decidir i en el nostre cas també aconseguir un reconeixement a la nostra realitat i un respecte a la nostra cultural i la nostra dignitat. La resta és patrioterisme barat per desinformats.