Ja hem arribat

Sí, sí, ja hem arribat a l'estiu. La roda no para, de moment. Estiu-hivern, hivern-estiu, i tornem-hi. Però que bé, l'estiu, vacances, per a uns pagades, i per a altre forçades... Meravellós estiu, calor, calor, més calor adobada amb xafogor, molta xafogor. Sempre suant, que bé!

 

Fantàstic, mosquits en barra lliure amb el nostre sistema circulatori. Lluitant en el dilema: O coïssor o cambra de gas tot executant-los. Pena de mort?

 

Meravellós estiu, platges, aigua de mar, sol cancerigen tot pregant al veïnat per un maleït metre quadrat d'espai per posar-hi la tovallola del Barça i torrar-nos al punt de crema hidratant.

 

Però com sempre, passarà, tornarem a la quotidianitat tot proposant-nos canviar de vida i costums sense arriscar gaire res, és a dir canviar sense canvi. Oxímoron? O... "collonada"?

 

Tornarem i pensarem a enfrontar els temes de sempre, l'escola, la feina, els nens/es, les veïns/es(?) i tot el que representa la nostra original vida, la de sempre, costumari per ser generosos. Tornarem i tornarem a parlar dels valors, de l'esport i els valors, de les relacions entre tots nosaltres i els valors, l'amistat per fer-ho possible, l'amor tot buscant poesia.

 

Però no patiu, tornarà la tardor, l'hivern, la primavera i som-hi amb l'estiu. Tot seguirà anant i venint. Dies llargs, dies curts, llum, foscor.

 

Tot rodant infinitament fins que un dia algú plori en veure que l'estiu, l'hivern, la primavera, la tardor, tot plegat no és altra cosa que un somni de realitat, un somni trencat.

 

Bon estiu, bones vacances.