Ja hi tornem

Jo mateix ni me'n recordo de quan van ser. Potser sols van ser un somni d’una nit de tempesta o potser un desig.

Però no, sembla, pel que diuen, que ja han passat. Els polítics ja no tenen pressa per parlar amb els ciutadans ni tampoc volten massa pels carrers. Fan bé, no s’ha de prendre el protagonisme als indigents, aturats, desplaçats, desnonats i altre personal. Personal que quan ens el trobem ens fa passar al seu costat amb el cap cot durant uns infinits 5 o 6 metres de carrer.

Ara que parlo del carrer, l’altre dia anava jo distret cap al Club i de sobte noto com si algú fa quelcom estrany, un moviment que em recordà quan jo em trobo a algú i que voldria fer-me invisible per passar desapercebut, doncs això. Situació aquesta que em va fer gràcia i per tant el vaig aturar tot preguntant-li pels resultats electorals.

Resposta amb cara d'haver perdut: “Ha anat bé però no hem assolit la majoria absoluta”... ?

És que si la política s’ha de fer pensant amb majories absolutes, no anem bé senyors. No es pot fer una bona feina en minoria? Qui vol la majoria absoluta deu de ser perquè es creu posseïdor de la veritat absoluta. “La veritat” i si algú arriba a assolir “La veritat” deu ser per això que no la vol compartir (maleïda veritat dels pebrots!!!).

Una minoria, com deia, que pot ser molt profitosa tant pels protagonistes de la cosa pública com pels governats, que resultem ser els senyors del poble, els que paguem impostos perquè tot vagi bé o almenys s’intenti fer el millor possible pel bé de tots.

Les majories absolutes són ideals pels quals no tenen capacitat de diàleg, o pels que no tenen la seguretat ni l’interès suficient per fer el que realment han de fer que és servir al poble, als interessos del poble.

Ui... no continuo per aquí que m’està sortint un escrit “populista” i això és molt dolent.

Per cert..., què és ser populista?... o què és el populisme?...?

Deixem-ho córrer.

De tota manera ara m’he proposat buscar un polític o aspirant que estigui content no quan té la majoria absoluta si no quan veu la possibilitat de poder ser útil als altres.

Bé, ara anem cap a les vacances de cada any amb la calor de cada any (efecte escalfament) però edulcorades, amanides amb la salseta de les eleccions amb caire de plebiscit on cadascun dels partits catalanets diuen la seva, no escolten a l'altre ni al poble, el mateix poble d’abans, el que paga impostos, fa cua d’hores a les urgències dels hospitals, surt al matí de casa seva amb la inapreciable ajuda dels antiavalots..., hòstia que no és amb la seva ajuda..., que és un desnonament...

Bé, unes vacances plebiscitàries on alguns constatarem el poc nivell d’alguns dels nostres polítics en veure que no veuen res de res i que la fotran fins al colze com ha passat sempre al transcurs de la nostra història.

La nostra és una història d’intel·ligència de tontaines o de tontaines intel·ligents però que si ho pensem en clau d’humoristes molt nostres com el recordat Capri, doncs amb aquell estil de veure i criticar les nostres realitats i misèries quotidianes fins i tot pot esdevenir divertit.

De tota manera no defalliu estimats copartícips del nostre medi ambient (el que estem fotent dia a dia) aquest, pobre, està pitjor que nosaltres i malgrat tot va fent amb molta paciència.

Jo, la veritat, espero que en Rajoy, Aznar, Cospedal, Soraya Sáenz de Santamaria (filla d’un militar colpista), bisbes variats i altres demòcrates de centre dreta o dreta històrica i responsable “de las españas” ens continuïn oferint la seva inestimable ajuda a veure si poden contrarestar els nostres líders independentistes i d’aquesta manera aconseguir la innombrable...

Salut