Jo el tot

En aquesta la nostra societat desinformada o millor dit informada en el culte a la post veritat, tot es mou en una mena de cercles en què en el centre sempre és l'individu; el Jo.

Jo sóc el que ho controlo tot; Jo sóc l'eix central de tot el que succeeix al meu voltant; Jo sóc el tot, i la resta després del Jo queda formant part del no res. Dit ras i curt, jo sóc el cul del món i la resta potser és un accident o una paradoxa, una broma més o menys recurrent.

Dit això ara entenc que un planeta on coexistim set mil milions i escacs de Jos, no pot ser altra cosa que una casa de putes sense mestressa. De mestresses ni hi ha de diferents formes i maneres:

N'hi ha d'especialitzades en economia (la prostitució sempre, al llarg de la història, ha donat bons rendiments).

També n'hi ha una mica més expertes en el tema de la pela, en podríem dir, especialitzades en economia productiva (fabricants i comerciants d'escopetes, pistoles, i altres porqueries per matar-nos amb un toc de modernitat tecnològica).

Però les més sofisticades són les que dominen la informació. Si, la informació on tots anem a parar buscant la realitat dels nostres entorns per entendre el que ens passa ara o en el futur. Vaja, les especialistes en l'anomenada post veritat, o per entendre'ns... La morralla informativa quotidiana on tots mengem per acabar opinant a favor o en contra però arribant a les mateixes conclusions; ni puta idea del que està passant.

Però el quid de la qüestió és fabricar-nos de mica en mica el "Jo" que ens porti sempre i pels segles dels segles al no-res que no és altra cosa que la negació del Tot.

Ara no sé si és "Jo i el Tot o Jo dins del Tot"...?