"Jo tinc preferència": la perillosa ignorància d'alguns ciclistes

Anava amb cotxe per un carrer de ciutat i m'acostava a un pas de vianants. Vaig reduir la velocitat, vaig mirar a banda i banda i, quan ja començava a arrencar de nou, un noi en bicicleta em va passar pel davant a tota velocitat. Portava, a més, un nen petit assegut a la cadireta del darrere.

Vaig continuar uns metres i em vaig aturar per explicar-li, amb calma, que en aquell punt no tenia prioritat. El terra no estava marcat com a pas ciclista ni hi havia cap senyalització específica i, per tant, si volia creuar amb prioritat havia de baixar de la bicicleta i travessar com un vianant. La seva resposta va ser immediata: "No en tens ni idea. Jo tinc preferència".

La situació em va deixar pensant. No per la discussió puntual, com perquè cada vegada sembla més habitual veure ciclistes que circulen desconeixent normes bàsiques de circulació. I això no és un detall menor. Quan es comparteix l'espai públic (cotxes, motos, bicicletes, patinets i vianants) tots tenim drets, però també responsabilitats.

La bicicleta és un mitjà de transport excel·lent: sostenible, pràctic i saludable. Però precisament perquè forma part del trànsit, qui la fa servir hauria de conèixer el codi de circulació igual que qualsevol conductor. Encara més si es porta un nen petit al darrere. El problema no és només una infracció puntual, sinó la seguretat. Quan un conductor calcula que pot avançar perquè no veu cap vianant i, de sobte, apareix una bicicleta creuant ràpidament, el risc d'accident és evident.

Potser faria falta una mica més de pedagogia. No per complicar la vida a ningú, sinó perquè compartir l'espai públic funciona millor quan tothom coneix les regles.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.