Joguines sense gènere

Passejo pels carrers i l'olor dels dolços de Nadal i de les castanyes rostides es barregen amb els aparadors de les botigues plens de colors i llums. Hi ha una tenda que em crida l'atenció i em paro..., al vidre estan exposades les joguines dels nostres nens i nenes. I em fa pena, molta, que encara a hores d'ara no es pensi en les claus de gènere per desenvolupar les joguines de qui ara no entén ni què és això.

Rols que ens defineixen des de la més tendra infantesa, colors que marquen les diferències i estereotips que ens encunyen d'ençà que naixem. Elles roses, princeses, cuidadores, cuineres, netejadores..., ells blaus, constructors, superherois, futbolistes, pensadors... I amb tot això no ens adonem que estem definint des que juguem qui serem en un futur.

Hem de començar a rebutjar les campanyes fàcils i fer joguines sense gènere. Perquè cuidar, cuinar, netejar, construir i pensar ens ve de sèrie sense necessitat de posar etiquetes de colors ni segregar només perquè les generacions que els han precedit hagin comès aquests greus errors. Les joguines no tenen ni han de tenir gènere, són lliures com els llibres, elles ens escullen a nosaltres i no al revés. Així i tot, segueixo el meu camí pels carrers de Sant Cugat, envoltada en aquella olor d'esperança que traspua al meu cap pensant en el pròxim Nadal, on potser ja no hagi d'escriure sobre això.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.